Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

11 de desembre de 2008
4 comentaris

DE LLIBRES

Estar convalescent i pendents d’una “feixuga” rehabilitació no ha de ser sinònim de passar-ho malament (sobretot si ets amic de la lectura). I en pocs dies ja m’he fet amb dos llibres.

El primer és de X.R. Trigo, Els secrets de la reina, Editorial Columna. Llibre que és una novel.la en què s’explica com un assassinat revela el misteri ocult rere els murs de Poblet. X.R. Trigo, gallec de Betanzos, m’és conegut per la seua professió de periodista. I ara també com a novel.la paga la pena de llegir-lo. El llibre situa la trama a l’època d’Elionor de Portugal, esposa de Pere III el Cerimoniós. Tracta de l’epidèmia de pesta negra de l’any 1348, any en què els reis visiten Poblet i aquest fet esdevindrà la causa de greus conseqüències a tota la comunitat de monjos. I són dos historiadors de la Universitat de Barcelona els que intentaran treure a la llum una informació no coneguda i guardada durant molt de temps. I així veurem que la història pot ser manipulada i que la passió també ens pot conduir a l’obscuritat. Ací teniu un xicotet fragment: “Va ser en aquell precís moment que es va adonar per primera vegada de la gravetat que tenia la situació. La pestilència, com en altres indrets per on havia passat, no respectaria ningú a Poblet, ni amb la gràcia divina com a garantia.

-Voleu dir que ha presentat símptomes de la plaga? Potser només ha estat víctima del cansament. Seria lògic. Bernat de Palau -n’Aloi encara no havia assimilat que era el nou regidor del cenobi- ha viscut pendent dels malats tots aquests dies. La meva dona diu que l’ha vist rentar-los ell mateix mentre pregava per les seves ànimes. No deu haver dormit en dies!” (pàg. 148).

I el segon llibre és de Jordi Llisterri, Les ferides de l’Església Catalana. La divisió de la diócesi de Barcelona i els bisbes imposats, Editorial Columna. Aquest llibre explica molt bé com es mouen els fils a l’Església. I qui talla el bacallà a Roma i a la CEE. Encara que se centra a explicar com s’arriba a la divisió de la diòcesi de Barcelona i com s’imposen els nous bisbes a les diverses diòcesis catalanes, també explica, amb noms i cognoms, el que ha estat l’Església Catalana des del Concili Vaticà II fins l’any 2004, moment en què té lloc la creació de les diòcesis de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. També ajuda a saber quina ha estat la personalitat de Ricard M. Carles i com ha obrat al front de l’Arquebisbat de Barcelona. Hi ha fets que “clamen” al cel perquè són més propis de lluites de poder i partits polítics que de la fraternitat que ha de moure qualsevol actuació de l’Església.

Hi ha un fet que cal destacar. L’actual bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, natural de Sisante, Conca i ordenat capellà a Toledo, passa a ser incardinat a la diòcesi de Barcelona l’any 1989. I a partir d’aquest moment fa una carrera “brillant” a Barcelona: secretari general de l’arquebisbat i bisbe auxiliar des del 2001. I accedeix al bisbat de Terrassa el 2004 per tal de fer contrapés al nomenament de Lluís Martínez Sistach com a arquebisbe de Barcelona el mateix any. M’ha cridat l’atenció perquè sé d’un capellà que no el deixaren ordenar a l’Arquebisbat de València i demanà passar al bisbat de Conca -quan el presidia Guerra Campos, d’extrema dreta i membre de les Corts de la dictadura i franquistes-, allí fou molt ben rebut i ha fet “carrera”. No ha tornat ja a València. I cada tres o quatre anys canvia de cotxe -açò és una anècdota… si voleu, però pot ser il.lustrativa de la seua “qualitat” humana. En fi… 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.