Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Us
he dit més d’una vegada que una de les meues passions són els llibres, la
lectura. I aquests dies en què no puc fer massa coses, i ara que comence a
trobar-me amb més ànims –les vistes constant a can roca ja són cada vegada més
distanciades- vull aprofitar per llegir llibres que ja feia temps volia fer.

Avui
us en faré cinc cèntims dels dos últims:

El
primer és de Rafael Chirbes, Crematorio,
Editorial Anagrama. Rafael Chirbes nasqué a la Vall de Tavernes, l’any 1949, bva estudiar Història
Moderna i Contemporània a Madrid. I té publicades diverses novel.les en castellà.
Aquesta ha estat publicada el mes d’octubre de l’any passat. És una obra
recent. Al llarg de l’obra es fa servir de diversos personatges (Matías
Bertomeu, Rubén, Silvia, Juan Mullor, etc.) per tal d’”entrar a sac en el casalot
de la vida per tal d’oferir-nos un panorama tan enlluernador com terrible: la familia
com a forma d’exercici dels valors de propietat, l’especulació immobiliària, el
diner negre, els negocis bruts, etc.” (de la contraportada). És una novel.la
realista i paga la pena llegir-ne les 415 pàgines.

I
el segon és de Quim Monzó, Mil cretins,
Quaderns Crema. De Quim Monzó no cal dir massa coses, és de sobra conegudíssim
dels lectors. Cada diumenge llig el seu article del Magazine (ací ens arriba
amb el LEVANTE-EMV) i sempre m’ho passe bé. Doncs imagineu-vos un llibre de
relats que, com podem llegir a la contraportada, passa comptes amb el dolor, la
vellesa, la mort i l’amor. Publicat a l’octubre del 2007 ja va per la tercera
edició. I segons The Independent és “un
dels millors escriptors de contes del món. Un dels escriptors més originals del
nostre temps”.

Res
més de moment.