Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

18 de juliol de 2011
0 comentaris

De la misa al tajo. La experiencia de los curas obreros, de Xavier Corrales (PUV)

     Aquest és el llibre que he llegit fa uns dies. El vaig comprar ja feia temps i no havia pogut encara gaudir-lo. Xavier Corrales, l’autor, és nascut a València i llicenciat en Filologia Hispànica, i treballa com a tècnic de laboratori al Departament de Lingüística Aplicada de la UPV. És autor d’altres llibres.

     Aquest és una conversa -tret d’algun cas concret- amb 16 sacerdots i una monja que han dedicat la major part de la seua vida al treball manual, el que s’ha conegut habitualment com a capellà obrer. D’alguns d’aquests capellans tenia coneixement per amistats comunes i d’un ja difunt -Rafael Casanova- n’havia estat amic i conegut.

     El pròleg corre a càrrec de Joan Sifre. I les 13 entrevistes han estat fetes a:

Ramiro Reig
Rafael Casanova
Ascensión Ruiz
Alberto Guerrero
Honori Pasqual
Demetrio Orte
Jesús Ezcurra
José Luis Lazcanoiturburu
Antonio Garay
Eutiquio Sanz
Antonio Andrés
Vicent Amargós
Damià Socías
Jordi Muñoz
Francesc Mercader
Enric Gil i
Joan Jaume.

     Encara que predominen els valencians, alguns són d’Heuskal Herria, Catalunya, etc. Alguns s’han secularitzat fa temps i altres segueixen exercint -fins i tot ja jubilats- al front d’una parròquia. Del total de 42 capellans obrers de què es té constancia cal dir que la pertinença als ordes religiosos o sacerdots seculars és la següent:

Jesuïtes: 14,
Dominicans: 4,
Salessians: 3,
Sant Joan de Letran: 3,
Sagrats Cors: 1 i
Sacerdots seculars: 17.

     I pel que fa a l’ofici més habitual ha estat el d’obrer metal.lúrgic qualificat i la mitjana d’anys treballats més predominant ha estat de 5 a 10 anys (10 sacerdots obrers).

     Vull recordar l’amistat amb Rafael Casanova (ACS). Com que va faltar el 14 d’abril del 1999, no ha pogut contestar les preguntes del capítol dedicat a ell, i ha estat redactat per Ramiro Reig (també de la SJ com Rafa). Jo el vaig conéixer de casualitat en la dècada dels 70 un dissabte que vingué al poble buscant la Comunitat del que després ha estat TURBALLOS. I aqueixa nit digué Missa al poble, predicà i hi dormí. Per cert, a pesar de ser castellanoparlant -per família- deia íntegrament la missa en la nostra llengua ja en els anys 70. Tot un exemple a seguir pels “covards” -i és que ja arriba la cosa a tant- sacerdots de l’arxidiòcesi valentina que segueixen com si de Valladolid o Canàries es tractara a l’hora de celebrar la Santa Missa. També vull afegir que amb ell prenguí part a la primera manifestació a què vaig assistir: la del 1r de maig. També vull dir que, primer com interí, i després ja com a professor agregat de batxillerat, exercí la docència en diversos instituts del PV. I quan es jubilà anà a Terra Santa, i després demanà al P. Provincial de residir als Jesuïtes de Gandia. I allí, estant a la biblioteca, faltà d’un infart el 14 d’abril (com he dit abans). Segons Ramiro Reig, Rafa Casanova fou “incòmode i lleial, “el més noble i lleial dels amics”, com digué Horaci davant la tomba de Hamlet, i tots els que el conegueren ho hagueren subscrit davant de la de Rafa”. Jo, ALMENYS, sí ho faig.

I MÉS DEL PP
17.01.2006 | 7.31
A General
Mare de Déu de Sumacàrcer
31.05.2015 | 6.30
BÉTERA
25.01.2009 | 12.35

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.