JOSEP MIQUEL BAUSSET
Són aquestes les paraules que canta Sant Pere, quan al Misteri d’Elx es troba amb Maria. I és així com els cristians reconeixem i invoquem a la Mare de Déu: “Verge humil, flor d’honor, Mare del nostre Redemptor”.
La Festa d’Elx, proclamada per la Unesco Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, ens recorda cada agost la devoció del poble valencià a la Mare de Déu, “Verge santa i pura”, aquella que “precedeix el pelegrinatge del Poble de Déu, com a signe d’esperança i de consol” (Lumen Gentium 55).
Enguany se celebra el 250 aniversari del trasllat de la tramoia del Cel de la Festa, des de la volta de la nau a la cúpula de la nova església. Això va ser possible gràcies a Marcos Evangelio (1754-1767) arquitecte encarregat de restaurar i acabar la fàbrica de l’església de Santa Maria. En el Memorial de Marcos Evangelio (de 25 de novembre de 1760) sobre les obres de l’església, es diu el següent: “Arreglado al diseño se reconoze también construido el lienzo que deve servir para la festividad de Nuestra Senyora y cubierta de la media naranja por donde se han mudado las tramoyas, y ha servido en el presente año con otros ynstrumentos ynterinos que se acordaron a causa de no haverse podido concluir los tornos, sin embargo de hallarse muy adelantados y lo estarán para el año que biene”.
El bisbe d’Alacant, Rafael Palmero, en una de les seues cartes pastorals, molt encertadament destacava la humilitat de la Mare de Déu, un fet que també fa notar el Misteri en el cant dels apòstols durant l’enterrament: “flor de virginal bellesa, temple d’humilitat, on la Santa Trinitat fon enclosa e contesa”.
La festa de l’Assumpció de la Mare de Déu, se celebra, amb una gran veneració en molts pobles valencians, com Costur, Penàguila, Bètera, Albocàsser, Castell de Guadalest o Paiporta, i són molts els temples i esglésies dedicades a la Mare de Déu d’agost, com es coneix aquesta festa popularment. I és que Maria, que ens acompanya en el camí de la fe, és la dona dòcil a l’Esperit, que obedient a la paraula de Déu, va fer possible l’encarnació de Jesucrist.
Sempre que he tingut el goig de vore el Misteri, tant a Elx com també a Montserrat (en la representació extraordinària que la Capella del Misteri va fer de la Festa, el juliol de 2004) he pogut constatar la devoció dels valencians a la Mare de Déu, aquella que com digué Sant Ambròs “és imatge de l’Església per la fe, la caritat i la unió amb el Crist”. És per això que tots els cristians invoquem amb devoció la intercessió de Santa Maria: “pura fon e sens pecat la Mare de Déu glorificat, advocada dels pecadors”.
La Festa d’Elx, que descriu la dormició, l’Assumpció o la glorificació de la Mare de Déu, ens recorda la plenitud i la felicitat a la qual fou destinada Maria en la seua perfecta configuració amb Jesús Ressuscitat. De fet, el triomf de Maria en la seua Assumpció, es deu a la seua associació a la Pasqua del Crist.
En la Festa d’Elx, tresor incomparable que tenim els valencians, podem vore l’exaltació de Maria, la “plena de gràcia” (Lc 1 : 28) i la “beneïda entre totes les dones” (Lc 1: 42) que és mare dels creients i “honor del nostre poble” (Jt 15 : 9). I és per això que els cristians, de generació en generació, proclamem a Maria, la profetessa del Magníficat, benaurada Mare de Déu.
PD: La imatge és de l’Església de l’Assumpció de Maria (Moscou)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!