Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Durant el confinament de la primera onada hem potenciat valors que són propis de l’essència dels nostres pobles. Per exemple:
El valor de la proximitat: Veïns de bloc de pisos que no es coneixien i han iniciat una relació pròxima.
El valor del temps: poder gaudir, sense presses, de la xarrada amb el veí o de la trobada amb la família.
El valor de l’experiència: la gent gran ha estat en el centre de la preocupació de la nostra societat.
Sembla que hi ha una tornada al món rural, però…
-S’està mirant els pobles des de tota la seua profunditat o estem veient en ells una idealització que, encara que s’aproxime a la realitat, dista d’ella?
Davant d’açò… mostrem la grandària del món rural.
-No s’està mirant els pobles de manera interessada com un “refugi”? què passarà quan desaparesca la pandèmia?
Davant d’açò… Siguem acollidors, prediquem el “sagrat deure de l’hospitalitat”

Però sobretot, visquem l’esperança: Convide a l’esperança… L’esperança és audaç, saber mirar mès enllà de la comoditat personal, de les xicotetes seguretats i compensacions que estreten l’horitzó , per tal d’obrir-se a grans ideals que fan la vida més bella i digna. Caminem en esperança.