Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

6 de març de 2010
4 comentaris

Daniel Oliver Llorente (Benicull-Ribera)

 

        Aquest octubre

ha fet dos anys que va morir, a València, tenia 23 anys i era estudiant
de dret. El xicot va morir com a resultat d’haver defensat una xicota a qui el
seu xicot estava pegant enmig del carrer. L’agressor va pegar un
colp de puny a la cara a Daniel, que va quedar inconscient i va morir, a
l’hospital, d’hemorràgia cerebral.

 

 

Es parla molt del Neira (suara convertit en personatge mediàtic i tot), però no
hem sentit res sobre aquest xicot, que crec que mereix un homenatge. Així ho hem pensat
(a petició de Maite Garcia Fochs), idea que llancem a través de la xarxa per tal que
l'ajuntament de Benicull en prenga nota. De moment, fem un apunt, i des d’ací
preguem als responsables de l’Ajuntament del seu poble que recullen adhessions
per tal que li fóra dedicat un carrer. Tinc entés que l’Ajuntament, com a homenatge,
li ha posat el seu nom al poliesportiu del poble. I que les Corts Valencianes van
proposar l’any passat concedir-li el Premi Justícia al jove per defensar una dona.


PD: Aquest apunt ha estat redactat a mitges entre Maite García Fochs i jo mateix.
Per a qui no conega Maite us diré que és de Sabadell, actualment fa classes
d'Història de la Filosofia i de Filosofia Política a la UNED, he estat inspectora
d'ensenyament i abans catedràtica de Filosofia de secundària. Està casada,
té tres fills, dos gendres, una néta i, si tot va bé, tindrà un/a altre/a nét/a
(avui ja deu haver nascut). Ha publicat tres novel·les. És membre de l'Associació
de pares de gais i lesbianes. És d'esquerres, suposa que per mutació (va néixer
en una família molt conservadora). I em demana perdó per haver-me escrit,
“però és que trobo injust que ningú parli d'aquest noi”. I tant, Maite. Esperem
que l’apunt, almenys, a uns dies del Dia Internacional de la Dona servesca per
recordar aquest valent xicot. Bon dia.

 

Us presente un animalet
22.10.2006 | 11.38
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Moltes gràcies, Àngel, pel teu post. Porto el Dani al cor, tot i que no el vaig conéixer. Crec que les persones com ell dignifiquen l’espècie humana i mereixen ser recordades sempre.
        No m’explico que el professor Neira surti tant a la televisió i, en canvi, ningú fora del seu entorn sàpiga res de Daniel Oliver LLorente. M’alegra constatar que els seus amics el recorden amb afecte i vindiquen la seva memòria.
        Dani té, a més, un paladí qualificat en la teva persona, Àngel. En aquest sentit, vull recordar-te la dita clàssica “Aquell qui honora, s’honora”
        Una abraçada ben forta, en el record del Dani.
    Maite

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.