Es parla molt del Neira (suara convertit en personatge mediàtic i tot), però nohem sentit res sobre aquest xicot, que crec que mereix un homenatge. Així ho hem pensat(a petició de Maite Garcia Fochs), idea que llancem a través de la xarxa per tal quel'ajuntament de Benicull en prenga nota. De moment, fem un apunt, i des d’acípreguem als responsables de l’Ajuntament del seu poble que recullen adhessionsper tal que li fóra dedicat un carrer. Tinc entés que l’Ajuntament, com a homenatge,li ha posat el seu nom al poliesportiu del poble. I que les Corts Valencianes vanproposar l’any passat concedir-li el Premi Justícia al jove per defensar una dona.
PD: Aquest apunt ha estat redactat a mitges entre Maite García Fochs i jo mateix.Per a qui no conega Maite us diré que és de Sabadell, actualment fa classesd'Història de la Filosofia i de Filosofia Política a la UNED, he estat inspectorad'ensenyament i abans catedràtica de Filosofia de secundària. Està casada,té tres fills, dos gendres, una néta i, si tot va bé, tindrà un/a altre/a nét/a(avui ja deu haver nascut). Ha publicat tres novel·les. És membre de l'Associacióde pares de gais i lesbianes. És d'esquerres, suposa que per mutació (va néixeren una família molt conservadora). I em demana perdó per haver-me escrit,“però és que trobo injust que ningú parli d'aquest noi”. I tant, Maite. Esperemque l’apunt, almenys, a uns dies del Dia Internacional de la Dona servesca perrecordar aquest valent xicot. Bon dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Moltes gràcies, Àngel, pel teu post. Porto el Dani al cor, tot i que no el vaig conéixer. Crec que les persones com ell dignifiquen l’espècie humana i mereixen ser recordades sempre.
No m’explico que el professor Neira surti tant a la televisió i, en canvi, ningú fora del seu entorn sàpiga res de Daniel Oliver LLorente. M’alegra constatar que els seus amics el recorden amb afecte i vindiquen la seva memòria.
Dani té, a més, un paladí qualificat en la teva persona, Àngel. En aquest sentit, vull recordar-te la dita clàssica “Aquell qui honora, s’honora”
Una abraçada ben forta, en el record del Dani.
Maite