Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
5 de gener de 2010
0 comentaris
DAIMÚS
Municipi situat a la Safor, al costat de la costa. La superfície del terme és completament plana. Travessa el territori la sèquia de Daimús i la de l’Assagador serveix de límit pel sud amb el terme de Guardamar i Gandia. La superfície conreada ocupa el 90% del terme i la improductiva la resta. Les terres són de regadiu, i s’hi conrea principalment el taronger i les hortalisses. Existeixen indústries de manipulació de la taronja. Darrerament el desenvolupament del turisme ha potenciat el sorgiment del sector serveis. El lloc es troba al mig de les hortes i tarongerars. Actualment té uns 2.500 habitants. La seua parròquia està dedicada a l’Apòstol Sant Pere i pertany a l’Arxiprestat del “Sant Duc”.
No hi ha dades que aquest terme estiguera poblat amb anterioritat a l’era romana. A partir del segle I hagueren de construir-se en les zones lleugerament elevades, que sobreeixien dels camps i marjals, una sèrie de vil.les rústiques, les restes de les quals, encara que destruïts, van apareixent quan s’aprofundeix al sòl. Així, han aparegut ceràmiques, objectes diversos i fragments de construccions d’aqueixa època en distint punts del terme i en el poble mateix, on es va trobar fa algun temps un artístic sepulcre i restes de soterraments tardo-romans i altres vestigis. Per alguns d’aquestes troballes s’ha arribat a afirmar que en aquestes runes de vil.les romanes es volia identificar alguna important ciutat de l’antiguitat, però sembla que comptant amb les dades que aporta l’arqueologia no es pot mantindre aquesta afirmació.
Probablement l’actual poble de Daimús té els seus orígens en algun assentament realitzat en una de les vil.les rústiques provinents de l’imperi Romà. La troballa d’un denari de plata, de la família Afilia, de l’any 54 aC, juntament amb un as de bronze de l’emperador Domicià de l’any 82 dC avalen aquesta afirmació. Tingué continuïtat en l’època musulmana. Després de la fundació del Regne de València pertanyé a Gandia. Tingué el seu senyoriu Vicent Ferrer i posteriorment el comte d’Almenara. Amb l’expulsió dels moriscos en 1609 quedà deshabitat, atorgant-se-li la carta-pobla per a la seua repoblació el 15 de febrer de 1612.
Pel que fa a l’aspecte eclesiàstic, en 1535 es va desmembrar de Gandia i s’incorporà, juntament amb Tamarit, avui dia desaparegut, a Miramar, comptava aleshores 30 cases de cristians nous. L’arquebisbe Sant Joan de Ribera ordenà que el rector de Miramar celebrara la segona missa els diumenges i festius, una vegada en cada annex. En l’arranjament parroquial de 1902 aconseguí l’autonomia com a parròquia. Se celebren festes al titular, Sant Pere Apòstol, als Sants de la Pedra, i a Sant Francesc Xavier.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!