Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Cultura de l?esforç (Qualitat i ensenyament 6)
Al grup de 4t A pel seu esforç
Aquests darrers dies han arribat a la premsa uns quanta casos de violència escolar. Un ha estat especialment impactant perquè s?ha exercit contra un professor en un ies de Sant Vicent del Raspeig. Aprofitant l?avinentesa d?aquests fets ?TRISTAMENT LAMENTABLES- vull referir-me al que ha dit el president Jordi Pujol a Tarragona en la presentació del projecte Edu 21, iniciativa impulsada pel Centre d?Estudis Jordi Pujol.
Si volem millorar el sistema educatiu podem fer moltes coses ?noves lleis, moltes reflexions per part de pares, ensenyants i alumnes, etc.-, però, si no tornem a plantejar a l?alumnat la ?CULTURA DE L?ESFORÇ? no farem res. Així, com va dir Jordi Pujol, si no s?avalua el coneixement i si els alumnes poden passar de curs amb tres o quatre matèries suspeses, seguirem on estem: un important fracàs escolar. Subscric totalment les paraules de l?expresident de la Generalitat Catalana quan diu que no es cultiva entre l?alumnat la cultura de l?esforç i el respecte, i la falta de disciplina que observem a tot arreu ?casa, carrer, etc.- fa la resta. S?ha d?aconseguir a les escoles i ies un ?esperit obert i liberal, però d?autoexigència?, acompanyat de ?més poder per al professorat?. Així evitarem que un adolescent agredesca un professor a Sant Vicent del Raspeig o que dues alumnes de Fuerteventura participen en una baralla a l?eixida de l?ies, amb navalles i siguen ferides dues persones ?un menor i una de les agressores- o que a Oviedo dues profesores i una alumna hagen estat víctimes de la violència escolar. Algunes i alguns pensareu que exagerem. Per si volem arribar ?i no com ha fet la conselleria d?Educació de la Generalitat Valenciana- a hora per tal de posar remei a la situació actual, Enrique Álvarez, coordinador de l?Oficina del Defensor del Professor, ha dit que aquests casos que he esmentat més amunt vénen a ser un reflex del que passa a la majoria d?escoles i ies de l?Estat. És clar que no s?arriba ni molt menys a situacions com les abans comentades, però una clara manca d?educació i de respecte sí que s?hi troba. Ara encara estem a temps. O, almenys, això vull creure.
Bon dia
P.S.: Ací teniu una carta al director publicada a EL PAIS sobre el cas de violencia escolar contra el professor de Sant Vicent del Raspeig.
Violencia en los centros escolares
Juan Carlos Araujo Boyd
EL PAÍS – Opinión – 04-11-2006
Le envío estas líneas en calidad de miembro del claustro de profesores del IES Haygón de San Vicente del Raspeig. El pasado martes diversos canales de televisión, radio y prensa escrita se han hecho eco de la agresión a un compañero al que estimo de verdad. Le conozco de hace tiempo, y tengo además el orgullo de haberle tenido como profesor de algunos de mis hijos.
Me planteo, como muchos compañeros de éste y otros centros, si de veras existe voluntad política de solucionar de raíz estas situaciones de violencia en los centros escolares. Me pregunto por qué la Conselleria de Educación no asume de inmediato la contratación de vigilantes jurados en los centros afectados, y por qué los padres de algunos institutos tienen que pagar de su bolsillo los costes de estos servicios.
Me pregunto por qué tiene que pasar algo muy grave para que la sociedad civil exija a los cargos políticos que garanticen la seguridad de los niños y adolescentes, profesores y profesoras, directores y conserjes de todos los centros de este país. Lo peor: a medio plazo no se hará nada. Lo mejor: el apoyo y el cariño que nuestros alumnos y compañeros han manifestado en la sentada realizada en el patio.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Penso que aquesta "cultura de l’esforç" s’ha de contemplar de més a prop. Vull dir que quan he escoltat al expresident -o a algun altre polític- parlar sobre aquest tema, m’ha semblat que es refereix a valors (i normalment individuals) perduts; i jo diria que no és aquest el problema a solucionar.
Més aviat situaria una prioritat a tractar en l’àmbit del model de societat, i l’ambient de poca col·laboració en que ens hem instal·lat. Vull dir que és molt difícil donar valor a l’esforç, tenacitat, paciència, o coses així, en un model de societat de "guanyadors i perdedors" i una cultura de l’"èxit". En una societat en la que fins i tot l’esforç pot èsser castigat.
Cosa que es complica força si, a més, no ens adonem que moltes vegades tenen èxit coses que ens representen mols problemes i coses pitjors. Vull dir que és important que quan parlem d’èxit, ens fixem en el seu contingut; i no ho fem gaire. Que d’èxits horrorosos estem una mica envoltats.
Una idea de pes aquí és la confusió entre ser competent i competir per la vida en un sentit de darwinisme mal entès; en el sentit de la pura pervivència; idea que em sembla té força èxit.
Crec que és complicat, per no dir impossible, que en una societat en que es premia l’èxit buit, l’èxit per l’èxit; i en la que fins i tot es premia el no fer res; puguem educar-nos i conviure en un valor de l’esforç i treball ben fets. Així és com ho veig.
Sobre el que ens expliques de la violència, és terrible. Jo la veig relacionada amb problemes d’educació encara més bàsica. I en unes mancances que comencen en la convivència en sentit ampli; no només en la vida a les aules. Ho veig una mica clar si ho miro al costat d’una altra confusió, i de la manca d’autoritat.
Prefereixo parlar d’autoritat més que de poder; ja que estem parlant de context d’aprenentatge. I també perquè, amb l’autoritat, si no ho confonem amb autoritarisme, és difícil que hi hagi abusos. O, en tot cas, és més fàcil detectar abusos ja que aleshores l’autoritat passa a ser autoritarisme encobert; cosa que en un moment o altre es fa visible. En el cas del poder aquesta diferència s’ens fa més difícil. I em sembla que és així perquè en el cas del poder tenim tota una sèrie de problemes que van més enllà de confusió.
Salutacions.
Això ens ha tocat la fibra a molts. Com deia en un altre blog, de vegades ens sembla que aquestes coses sempre passen lluny de casa, però quan passen ací al costat, a 5 km… Pareix diferent. Espere que entre tots puguem trobar la clau que ens permeta fer alguna cosa per a acabar amb aquestes situacions.
Per cert, l’autor de la carta al director va ser professor meu ja fa molts anys, en un altre institut de la ciutat!