Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

CULLERA

Municipi situat a la costa, en la desembocadura del riu Xúquer. La superfície del terme és plana, tret del sector aïllat, al costat de la costa, on s’alça el mont de les Raboses, amb una cota de 233 metres d’alcària. Aquest mont descendeix cap a la costa formant penya-segats molt escarpats al cap de Cullera, a l’abric del qual es forma la badia dels tarongerars, denominació geoturística molt recent. El riu Xúquer travessa el terme de nord-oest a sud-oest, i passa per la ciutat. El llac Estany, situat al terme, rep les aigües sobreres de la marjal de Favara, amb el terme del qual limita, desaiguant al mar per la Gola de l’Estany. Prop de la desembocadura del Xúquer està la torre del Marenyet, de temps del rei Felip II. El castell fou construït pels musulmans, sobre restes ibèriques i romanes. Tingué importància per la seua elevada situació dominant la costa i la ribera. La ciutat s’estén  entre la ribera esquerra del Xúquer i la muntanya de les Raboses. S’hi distingeixen: la ciutat antiga, a les faldes del mont i l’eixample modern. Actualment té uns 25.000 habitants.
Aquest territori estigué habitat des de temps remots a la falda de la muntanya s’han descobert jaciments de ceràmica ibèrica, pintada de negre i roig, trossos de fang grec i romà. El 24 de febrer de 1244 fou repoblat el terne per famílies cristianes, ja aleshores es destionava la gran part de les seues terres a la plantació de l’arròs. Durant cent quinze anys pertanyé a la jurisdicció d’Alzira, després s’incorporà a la Corona, i tenia vot a les corts. La població fou assaltada i devastada pels pirates en 1503 i 1550. En 1899 rebé el títol de ciutat.
La cristiandat de Cullera tingué el seu origen a la fundació del Regne de València, en un principi es va confiar als frares de l’Orde de l’Hospital. L’actual temple parroquial, dedicat als Sants Joans, fou construït en el segle XVII sobre el solar d’un antic temple gòtic, del qual queda una capella. A causa del creixement demogràfic de la població el 29 de desembre de 1953 es crearen les parròquies de Sant Antoni Abat i la Sang de Crist, ubicada a l’Església de l’extingit convent d’Agustins; el 23 de febrer de 1969 s’erigí la de Sant Vicent Màrtir, al Far, lloc on segons la tradició s’aparegué el cos del sant, després de ser llençat en alta mar, i darrerament el 18 de febrer de 1983 es constituí la de Sant Francesc d’Assís. Totes les parròquies de la ciutat de Cullera formen l’Arxiprestat de la Mare de Déu del Castell. En el contrafort del mont de les Raboses, que domina la població, es troba el santuari de la Mare de Déu de l’Encarnació, coneguda amb la denominació de la Mare de Déu del Castell. A més de la ciutat té els nuclis urbans del Far, Mareny de Sant LLorenç i Mareny del Brosquil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.