27 de desembre de 2007
Crònica d’una estada a València (la ciutat de rita)
Avui, com tenia previst de feia alguns dies, he fet estada a València. Havia de fer dues visites: la primera ha estat a Josep Blesa Morante. Abans d’anar-se’n al Japó li vaig encarregar que m’aconseguira la Guía de Arquitectura de Valencia, editada pel CTAV i l’IVE (Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia i Institut Valencià de l’Edificació). I ja era hora que passara a veure’l i al mateix temps a intercanviar-nos (li he dut un exemplar del Calendari de l’IEVA i un altre de l’Agenda-Guia 2008, del Col.lectiu Obertament, fa uns dies us en parlava). Un cop aparcat el cotxe, he agafat un taxi i, com no podia ser d’altra manera, m’he confós de carrer. Sort que era el carrer del costat. I entre que, pel soroll nadalenc i carrerenc, no l’escoltava quasi pel mòbil i que em pensava que el carrer on té el despatx era el de Sant Pau, no veges per trobar-lo el que m’ha costat. Bé, la veritat és que he hagut d’entrar en una porteria per poder-me aclarir i escoltar-lo bé. Hem intercanviat els, diguem-ne, "regals". I us recomane , de veritat, aquesta Guia, i us avise que sols té un defecte: no haver-ne fet una versió en la nostra llengua. La resta és immillorable. Se m’oblidava dir-vos que ve amb un plànol de la ciutat i la Guía conté 352 edificis catalogats i explicats de la nostra ciutat de València.
La segona visita a realitzar era a l’amic Adrià Garcia, de Banyeres de Mariola. Li havia promés que passaria un dia a veure’l a l’edifici OCCC (on treballa aquestes dies per la campanya de la TV3). Ha estat una llàstima que avui no funcionara cap ascensor de l’edifici (sols el corresponent a les persones de la casa) perquè, entre que he anat caminant des de la Plaça de l’Ajuntament i el genoll, no m’he atrevit a pujar al terrat. Bé, una vegada allí, he pujat directament al 2n pis i només entrar me l’he trobat. Ens hem saludat. M’ha explicat un poc la seua feina en què consisteix. I m’ha ensenyat l’edifici i m’ha presentat dues "seguidores" d’aquest bloc. Seguidores anònimes, com elles s’han definit. M’hauran de perdonar perquè no en recorde el nom, sí els respectius pobles: les dues són de La Vall d’Albaida: Ontinyent i Llutxent són els seus pobles d’origen.
Després, com que m’acompanyava la meua neboda i l’he vista interessada en l’exposició "MARILYN I EL GLAMOUR", he fet un esforç i hem baixat al soterrani i ens hem "meravellat" de les peces de roba exposades i altres meravelles d’aquesta dona.
I com solc fer quan passe pel OCCC, he cercat algun llibre: el de Lluís el Sifoner (presentat fa pocs dies a Otos, Ca les Senyoretes). Però no el tenien. I, com que també el tenia en la llista de les noves adquisicions, he comprat el de Rosa Solbes, Matilde Salvador. Converses amb una compositora apassionada, Edicions Tàndem.
Després de tot açò ja no podia més… el genoll m’està donant "guerra". Però avui me n’ha passat una de bona: quan m’he alçat del llit, m’he dutxat i quan m’he posat les ulleres per afaitar-me, m’he trobat amb una barnilla solta. He pensat que era cosa de no res. I no ha estat així. Com que tenia pressa, he agafat les darreres ulleres que havia dut, me les he posades i cap a València. A migdia no sabia ni on em trobava. Duia un mareig. Encara el tinc. I el que ha passat és que s’ha soltat la barnilla de les ulleres… i demà hauré d’anar a la casa per que me’n demanen una de nova. I mentrestant, perquè si no, no puc llegir, les duc amb un espardrap a fi que s’aguante la patilla i puga fer-ne ús.
PD: Vull donar les gràcies a Josep, Adrià i les dues xiques de la meua comarca per llegir-me… i que em disculpen si he estat un poquet "estrany" avui. Però ja us he explicat com ha anat la cosa. I a la resta us dic que espere que el maldecap siga sols passatger per poder seguir quasi cada dia amb vosaltres. I no una grip d’aquestes que han d’arribar a l’hivern.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
se m’ha oblidat dir-te que l’ascensor avariat (aquell dels ferros) és el primer que va haver a València (i no sé si també al País Valencià).
M’ha sabut mal tindre’t de plantó tant d’estona… Espere que t’haja agradat l’edifici i que la Marina haja gaudit també de la visita.
Neus (llutxent) t’ha trobat molt xarraor i molt simpàtic. que vaja bé!!
Ángel Canito Catalán.