Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La setmana passada em sonà el telèfon móbil a mitjan vesprada. Era el telèfon de Borja Castelló però qui parlava era Borja Ramón. La cosa era senzilla: que tornara a telefonar al seu móbil perquè estaven preparant una estada a Dénia per a aquesta setmana. Faig fer el que em demanaven. Vaig telefonar de seguida i em posaren al cas del que anaven a fer i que volien que estiguera amb ells ?almenys alguna estona-. Els vaig dir que, si no tenia cap compromís ja adquirit, d?acord. I arribà dilluns. Diumenge quedàrem per a l?hora d?eixida i tot això. Eixírem cap a les 11 del matí. Quatre (Rafa Nogueroles, Borja Ramon ?Ogro-, Iván Fabuel i Borja Castelló ?Matrix-) venien amb mi. Al cotxe hi duia motxiles i alguna que altra ampolla d?aigua i refrescos, etc. Amb autobús anaven la resta: Pedro Nogueroles, Pablo Castelló, Iván Reynau, Javi Moragues, Tulio i Nando ?d?aquests dos no sé els cognoms-. A la nit arribà un altre Pablo, cosí de Borja Román, de qui tampoc sé el cognom. El viatge resultà com qualsevol viatge: música, acudits, anècdotes, etc. I arribàrem a Dénia. Ens allotjàrem en una ?caseta? ?deien els seus amos-, un palauet de més de 100 anys, amb pas directe a la mar que teníem a uns 50 metres. En fi, un gaudi de lloc? per tot? estar tranquil, tenir marxa, descansar, xerrar, llegir, escoltar música, etc.

Un cop instal.lats, tornàrem a Dénia per tal d?arreplegar la resta que venien amb autobús. Uns preferiren caminar fins a la casa i altres vingueren amb cotxe fins allí.

Un cop a casa, dinàrem ?per cert, molt bé- amb el menjar que havien dut alguns: sobretot Iván Fabuel (recomane el seu bar ?a Gandia- perquè sa mare cuina meravellosament-. I, un cop dinats, Iván Fabuel, amb això que a sa casa tenen bar, va voler obsequiar-nos amb un cigaló ?carajillo- que va preparar sense cafetera: li va eixir boníssim (a veure quan ens el repeteixes!). Després prenguérem alguna ?copeta?. I, entre Rafa i Borja ?Ogro-, ens cantaren i tocaren la guitarra ?fins i tot improvisant i molt bé, per cert- una sèrie de temes musicals. Així arribàrem fins a les 17:30. Arribà la resta de l?expedició. I aleshores començava el que era bo: havíem de planxar-los el cabell a Borja Castelló ?Matrix- i Nando ?el tenen molt rull-. Fou una festa. Sobretot el cabell i cap que li deixaren al Matrix. Total que li recomanàrem que se’l tornara a desplanxar. I ho féu.

I arribà quasi les 19:30 i ens dirigírem al centre de la ciutat. Són, per als que no ho sapieu, alumnes, exalumnes i amics d?alumnes i exalumnes que tenen entre 17 i 18 anys. Per tant, què podien buscar? Xiques. Clar, no en duien. N?hi ha uns quatre que estan compromesos però la resta no. Passejàrem per Dénia. Compràrem a Mercadona. Allí tinguérem un ?altercat?: agafaren unes capses de preservatius i les ficaren en bosses de la resta de gent que hi havia pel supermercat. La senyoreta de vigilància ho viu però no sabia què n?havien fet. Clar, ells estaven supertranquils ?perquè la capsa que duien l?havien pagada-. I els de seguretat no paraven que ho havien de treure com fóra. Ens deixaren eixir perquè, era evident, no duien res. (Jo ho vaig saber un vegada havíem abandonat el supermercat). Tinguérem molts problemes amb la tanca d?eixida (no per això, eh!). I de nou cap a casa a sopar.En un no res feren el sopar. També ens el menjàrem ràpidament.

Un grupet havien quedat amb unes xiques de les Marines. Els hi duguí. I, després de deixar-los-hi, amb la resta del grup estiguérem xerrant, bevent, alguns fumant, cantant, etc fins a les 2 de la matinada. Jo em retirí cap a aqueixa hora. I alguns també. Però la majoria ?ja havia tornat el grup que s?havia desplaçat a Dénia (era dilluns 11 de setembre)- tenien més gana de festa. I clar? Així començà tot? el que fou la resta de la nit no ho vaig a deixar escrit. Ho podria fer però pense que, si volen, que ho facen ells perquè jo m?havia retirat a les 2 més o menys? i encara que ho vaig escoltar i presenciar quasi tot, trobe que no haig d?escriure res. Ara sí que vull dir una cosa: són d?allò que no n?hi ha (en el bon sentit sempre!). En cap moment em feren sentir estrany. I, si volen, hi tornaré alguna vegada més.

Hi ha joventut que, a pesar de tot, encara val la pena: us ho dic jo que estic en constant contacte amb ells.

Bon dia.

P.S.: Les fotografies que hi afig són d?aquesta estada.