Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

26 d'agost de 2008
2 comentaris

Crònica d’un viatge per terres d’Aragó (i 4)

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

I
així arribem a l’apunt dels darrers dies de l’estada per terres d’Aragó.
Dilluns, 11 d’agost, després de desdejunar a l’hotel del balneari de
Paracuellos de Jiloca, emprenguérem cap a Saragossa. Arribàrem prompte perquè
no férem cap parada i des de Calatayud la distància era curta. Un cop arribats
a l’hotel Maza, a la plaça d’Espanya, a cinc minuts de la Catedral del Salvador i
de la
Catedral-Basílica de la Mare de Déu del Pilar, ens trasllàdarem al
recinte de l’EXPO. Allí férem alguna pregunta i decidirme dedicar tot el
dimarts a la visita a l’Expo. Aqueix matí encara pogúerem visitar la Catedral-Basílica
del Pilar, la plaça de la Seu,
els carreras de l’anomentat Tubo, dinar en un xicotet i acollidor restaurant
d’aquesta part de la ciutat. I descansar a l’hotel. A les hores centrals del
dia feia molta calor. A més a més, era dilluns i ja sabeu que la gran part dels
museu i monuments tanquen aqueix dia.

 

A
la vesprada, quasi aconseguim de visitar la Catedral del Salvador, en un momento que havia
estat oberta per al culte, però arribarme tard. Passejàrem pels carrers dels
voltants del Palau Episcopal (en restauració) i prenguérem un bon batut en un
lloquet per aqueixos carrers. A la nit havíem quedat amb l’amiga de
l’exdirector de l’ies de Calamocha per tal de sopar i xerrar. No poguérem
fer-ho en el restaurant que havíem pensat i ho férem en un altre (molt bo i
molt bé) també d’EL TUBO. Després férem un xicotet passeig fins arribar a
l’hotel. Per avui ja ho teníem bé.

 

Al
dia següent, dimarts, era el dia que dedicàrem a l’EXPO. A les 10h30 ja hi
havíem entrat. El primer pabellón que van veure fou el de Mèxic. A continuación
decidírem de no fer cues i per tant anàrem entrar en aquells pavellons amb
menys gent, cosa que feia més atractiva la visita. Aqueix dimarts fou uns dels
dies de més afluència de gent a l’EXPO (unes 71.054 petrsones, deien els mass
media). Alguns em causaren bona impressió: el de Polònia, el de la
Santa Seu (amb un quadre de l’albaidí Josep
segrelles), el d’Àustria, etc. A les 12h00 prenguérem posició en un dels ponts
que travessa l’EXPO per tal de veure l’espectacle del Circ du Soleill,
meravellós. Després seguirme visitant pavellons. Poguérem visitar els d’Amèrica
Llatina: destaque el de Brasil i Cuba. El pavelló dels països de l’Àfrica Subsaharina
i el dels països de la
Comunitat del Carib. Vérem per fora l’edifici Pluja, Vent i
Sol. També poguí estar al de Bulgària, Nigèria, etc.

Altres
lloc que vam veure per fora foren la
Torre de l’Aigua, el Far, l’Aquari, etc. Volíem haver vist
l’espectacle “Home vertent” però no pogué ser (la cua d’espera era de 2 hores).
Sí que vam veure l’Iceberg a les 22h30.

 

Dinàrem
al restaurant Uruguay Natural (hi havia cua però anava ràpid) unes bones carns…
regades amb un bon vi. Al pavelló de Polónia ens férem una cervesa a mitjan
vesprada: era un dels pavellons més frescos de l’EXPO (almenys dels visitats
per mi). De tota manera, trobe que ha estat poc temps oberta (tres mesos són
pocs dies) i que algunes de les atraccions preparades han “fallat”. I no ho dic
jo, ho deien els aragonesos mateixos. Recomane d’assistir si encara ho podeu
fer. Però penseu que és una Exposició Internacional sobre Aigua i
Desenvolupament Sostenible.

 

Dimecres
quedava reservat per a la ciutat de Saragossa. Al matí havíem quedat amb l’exprofessor
de Religió de l’ies de Calamocha, sacerdot, que ens acompanyà a l’hora de
visitar la Catedral
i el Museu de Tapissos, el Museu Camón Aznar i tres de les Quatre exposicions
temporals amb motiu de l’EXPO (una sobre Goya a destacar per damunt de tot).
Com que tot es trobava prop el matí ens va donar per molt. Així és ja
“tradicional” que als meus viatges (darrerament) veja dos bisbes (a Sevilla
l’auxiliar i un d’un país de Latinoamèrica). En aquest viatge poguí veure
l’auxiliar de Saragossa i l’Arquebisbe, Manuel Ureña, valencià d’Albaida. Fou
una casualitat i poguérem intercambiar unes paraules. Anàvem amb el sacerdote
que ens acompanyava i férem un descanset per prendre un café, enfront de la Casa de la Iglesia de Saragossa. Allí
només entrar ens  trovarme amb Don
Manuel, a qui el sacerdote saludà i ens hi presentà. I és quan vaig aprofitar
per dir-li que érem païsans valencians i de comarca. Aleshores, sense canviar de
llengua, em recodà que Benicolet li duia a la memòria un sacerdot que ho havia estat
d’Albaida feia anys… No esperava que, tenint en compte que érem valencians i li
vam parlar en aquesta llengua, ens constestara en castellà. Però ja se sap l’Església
“oficial” per on va…

 

Dinàrem
amb el sacerdote i després ja marxàrem a a descansar un poquet a l’hotel. A mitjan
vesprada férem una eixida per tal de fer alguna compra i ja a la nit havíem quedat
amb l’amiga de Saragossa per sopar i visitar EL PLATA. No tenia ni idea del que
era EL PLATA. Però ells dos sí: ja funcionava en aquells anys. I fou tancat després.
I feia uns mesos ha estat tornat a obrir i no us podeu imaginar l’èxit que té. Hi
ha espectacles a les 16, 20, 23 i, ara a l’estiu, a la 1 de la matinada. És com
un antic cabaret amb striptis i tot el que us podeu imaginar. Després d’això i
com que a l’endemà ja era el dia de tornada, tocava descansar.

 

I dijous ens alçàrem. Férem les maletes I cap a casa. Durant el camí poguérem
visitar Fuendetodos, poble natal de Goya, on hi ha la casa on nasqué i un Museu
del Gravat. I el poble que el dictador Franco bombardejà i destruí (i no volgué
refer) Belchite. Allí es veu el mal i la destrucción que duu una guerra… i
encara hi ha gent que es vanagloria de la guerra d’Iraq i/o de qualsevol altra.
Maleïts siguen!!!! M’ha eixit de l’ànima.

 

Paràrem
a Teruel a dinar. I cap a les 18h00 ja havíem arribat a caseta. I axiom ha
estat a grans trets l’estada a Aragó aquest estiu. L’any que ve… si Déu vol… ja
veurem on anem.

 

Bona
vesprada.

 

 

 

L?agressivitat de l?adolescència
29.11.2006 | 5.13
A General
Perdonar 70 vegades 7
05.10.2011 | 12.55
Pom d’articles (8)
09.05.2008 | 12.36

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.