Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Anit tingué lloc el sopar reial d?una colla d?amigues i amics a Ca les Senyoretes, casa rural i restaurant de què ja us he parlat més d?una vegada. Per la part femenina, foren comensals: Rosa ?sra. de Canet-, Loli, Reme ?sra. de Vilaplana- i Anna ?sra. i vídua de Martí-. Per la part masculina, Rafa ?Vilaplana-, Rafa Fenollar ?prior-, Juli Fenollar i Àngel Canet ?qui us ho conta-.

La trobada fou a les 21:30 h. Ens rebé ?jo fiu qui arribà l?últim, la resta venien de veure la restauració de l?església de Beniatjar- l?amfitrió, Joan Olivares, el darrer premi de narrativa Ciutat de València. Després de les corresponents salutacions, besos i desitjos per a l?any nou, passàrem al menjador que ens havien assignat. Un cop instal.lats, cosa de què s?encarregà magistralment el prior que ens acompanyava, procedírem a demanar begudes i entrants. Beberme cervesa i aigües. I menjàrem quatre entrants del quals no recorde el nom però que n?estaven de bons!. Demanàrem un plat ?de peix-: la majoria dels presents ens inclinàrem per una orada ?BONÍSSIMA-. Entre riures, records d?altres moments ?per cert, la sípia de fa molts anys tornà a eixir a taula-, etc. trancorregué el sopar.

De postres demanàrem cadascú el que li abellia : hi hagué dos camisons a la taula ?boníssims-. Després vingueren els cafés i infusions. I la xerrada continuava. Abandonàrem Ca les Senyoretes per tal de fer cap a la veïna població d?Adzeneta d?Albaida per tal d?acabar la nit.

Un cop arribades i arribats a ca la sra. de Canet ?Rosa-, procedírem a instal.lar-nos-hi. Poguérem veure les millores fetes a la casa: reformes, pintura i mobles. I després d?uns quanta moments d?incertesa perquè la sra. de Canet no trobava el regal de l?amic invisible. Pensava que l?havia llençat a les escombraries. Hi aparegué. Ens servirme una copa de cava ?alguns prenguérem sidra-, brindàrem i començà el repartiment dels regals.

Per sorteig hagué d?iniciar la ronda Loli que agafà el meu: unes copetes i una safata (juntament amb un bolígraf de cuina). Moltes gràcies. I així fins que arribàrem al darrer regal. Coses de la vida fou el de Loli: un ciri d?aquests d?ornamentació. Cada vegada que es lliurava un regal havíem de desconectar el plom però sols ho férem alguna vegada. Per què? Admet propostes.

La sra. de Canet ?madonna, anfitriona foren unes de les expressions que férem servir per tal de referir-nos-hi- volia fer-nos xocolate. No era mala idea. Però ja no podíem més.

I així entre rieres, somnriures, besades i algun que altre ball trancorregué la resta de la nit. Fins que cada ovella se n?anà al seu corral ?com solem dir-.

Després de dos anys de no haver pogut trobar-nos en aquest sopar ?perquè un any estàvem tots malalts i l?altre no recorde el motiu-, ahir poguérem reprendre aquesta ?nostra? tradició: el SOPAR REIAL (pels Reis d?Orient) DE L?AMIC INVISIBLE.

P.S.: Sé que algú/na podrà pensar que ha estat una fabulació. Res més lluny de la veritat. Igual que escric el bloc us assegure que el que he contat passà entre el dia 6 i 7 de gener de 2007. I se m?oblidava dir-vos que Juli ha obert el seu bloc. Teniu l?enllaç al meu: Juli Fenollar. Entre-hi. Gràcies.

Bon dia.

P.S.: Intentaré penjar alguna fotografia.