Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

5 de juny de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Crònica d’un sopar (esperat) des de feia alguns dies…

Finalment, dissabte passat -ahir se’m trasbalsà açò de la tècnica i em vaig quedar com la nòvia de Pinet- tingué lloc a Ca les Senyoretes d’Otos el sopar intercomarcal. La sorpresa vingué només arribar al poble i traspassar les portes de la casa: Paco Muñoz i la seua muller, Pepa, havien vingut per tal d’acompanyar-nos a taula i a la tertúlia. No havia tingut mai l’ocasió de saludar en Paco, sols d’escoltar-lo en directe i en dvd. Espere que puga seguir cantant durant molts anys i, també, assistint a aquests sopars.

Bo, després de les corresponents presentacions i salutacions, algunes molt afectives, seguírem escoltant en Paco a la terrassa fins que, cap a les 22:00 i un cop totes i tots els assistents a l’acte "místic" hi havíem arribat, canviàrem de lloc per tal de començar el sopar. L’Assumpció cuina de meravella. Que bo estava tot!. I després d’intentar penjar el lema que volíem que encapçalara la trobada "Jo no t’espere", celebràrem i fundàrem la primera penya del Nàstic al País Valencià -crec-.  Molts anys en 1a!. Després d’escoltar algunes anècdotes de l’estada d’en Paco a Bocairent -diaca- i a Montserrat -capellà-, vingué el moment de tornar a canviar de lloc. Per tal de no molestar la gent que dormia anàrem a una altra estança de la casa. Allí Toni de l’Hostal, Jordi Albinyana -que també toca una guitarra- i, com no podria ser d’altra manera -ja sabeu quin polític sol dir aquest afegitó- Paco Muñoz ens amenitzaren la vetllada amb cançons, músiques, acudits i anècdotes. La primera de les cançons escoltades i molt aplaudides va ser "Jo soy putero"… I en vingueren molts més.

Entre d’altres persones -alguna se m’oblidarà- assistírem Pep, Paco, Pepa, Adrià, Esteve i Daniel (en un costat de la taula) i en l’altre: Sergi, jo, Víctor, Toni, Nazari, Ivette i Jordi. Al llarg de la nit s’incorporà algú més: Joan, Assumpció, etc. I així entre copes i músiques, arribàrem a les 5 de la matinada. El tema en què Toni de l’Hostal fa un recorregut per tots els pobles del País començats per Beni… és un motiu d’agraïment en nom del meu poble. I això que a Banyeres qui no és puta no és res… vosaltres mateixos… Adrià, als del meu poble ens diuen "xoristes",  però és una deformació de "juristes", així que ja veus… cada u sap en sa casa on es penja el cresol. Sé que em deixe moltes i valuoses coses del que tingué lloc aqueixa nit, però n’hi haurà més.

També celebràrem la independència del nou estat de Montenegro. El nom ja em semblava bonic. La banderà m’ho sembla encara més.

Bé, de moment, res més. I en van…

Bona vesprada.

  


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.