Avui, dimecres, tinc quatre hores de classe: les dues primeres amb els grups de 2n de batxillerat, la tercera amb el grup de 1r de batxillerat -en sóc tutor- i la quarta amb un grup de 2n de batxillerat -literatura contemporània-. Això és el que he fet cada dimecres d’enguany.
Però avui ha estat un dia especial. Com que, segons els alumnes quan has fet l’examen ja es pot dir que has acabat el curs, avui a les dues primeres hores han programat un partit de futbol -sí, a les 8:00 de la matinada-. Clar, les dues hores de classe se n’han volat al cel… I això que el grup b havia de veure l’examen i retirar les llibretes, etc. Però ni així s’han dignat a entrar a l’aula.
La tercera hora he estat desplaçat de l’aula on tot el curs he impartit l’assignatura perquè un grupet no havia acabat un examen de física. Clar, això, d’entrada, ja ha trasbalsat els ànims de l’alumnat. Després de fer una xicoteta peregrinació hem trobat una aula buida. Hi hem entrat. Però que tu podies explicar mossén Cinto Verdaguer? He hagut d’amenaçar-los, treure una amonestació a un alumne, i tot el que us podeu imaginar. I així he pogut fer alguna cosa.
Tenen examen el dimecres dia 14. Crec que estic més preocupat que ells.
I la quarta hora ja ha sigut massa. Volia fer-los unes quantes recomanacions finals per a les PAAU, però a elles i ells sols els interessava la nota de la prova final. I… bé ja us ho imagineu…. cosa que em sembla molt bé…
Demà tinc les avaluacions… i divendres ja haurem acabat el primer final de curs (vull dir dels grups de 2n de batxillerat)
Fins ara…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
diuen que fa anys els alumnes estavem més motivats, que hi havia un altre ambient de classe… i ara li tiren la culpa a LOGSE’s, LOE’s, etc… però trobe que ahí hi té molt a veure l’entorn dels mateixos alumnes. fa vint anys, per exemple, les xiques no es preocupaven per anar al ZARA a comprar-se modelets, ni si eixien de festa el dissabte fins les 8 del matí, i els xicons no es preocupaven del saldo del mòbil, ni de si s’havien de quedar totes les nits a vore les telesèries i pel.lícules fins les tantes…
però ja en parlarem este dissabte. des de ca les senyoretes, intentarem arreglar el món (o com a mínim, el País).
salut!
Bé, ja queda menys per dissabte… sí que dius coses que tenen a veure amb el que passa… demà, divendres, tenim l’acte de finalització del curs per a 2n i sopar… són altres temps… i la família -hi insistisc- té molt a veure-hi
Des d’un poblet xicotet
Àngel