Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ubicada front a l’antic monestir cistercenc “FONS SALUTIS” trobem el santuari de què va escriure Sanchis Sivera: “También se profesa gran devoción al Santísimo Cristo de la Agonía, que tiene su ermita fuera de la población, la que se construyó el 1792; la imagen es de madera, casi de tamaño natural, muy artística y de unción extraordinaria!. Fou el 1830 durant la celebració de les Set Paraules en la parròquia quan atemorits els assistents per una forta tormenta s’aclamaren al Crist allí present i aquest ordenà acallar ens trons.

El 1932 fou desrruïda la primera obra, alçant-se l’actual el 1944, ubicada sobre el solar de l’antic cementeri. Luis B. lluch Garín il.lumina el lloc amb aquestes paraules: “El jardín romántico que circunda la Ermita del Santíssimo Crist de la Agonía, cubierto de hierba fargallona, duerme arrugado por el sol bajo el cristal de la mañana y las palmeras de hojas viroladas nos cierran el paso entre cipreses recortados y setos de arrayanes bordeando rosales y geranios”

S’hi accedeix per una porta enreixada, en el cor es troba l’ermita amb porxada davantera format per tres arcs, frontó amb ócul i espadanya amb campana. El seu interior és de planta rectangular amb pilastres adosades, cúpula d’aresta presbiteri semicircular on es venera la imatge del Crist. Alberga en el subsòl la cripta, on foren soterrades fins 1961 les relíquies de les màrtirs Maria Teresa Ferragut Roig i les seues quatre filles religioses, Maria Jesús, Maria Verònica, Josefa Purificació i Maria Felicitat.

Lectura: Macabeus 7