Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

5 de maig de 2012
2 comentaris

“Crisi i solidaritat”, pel P. Josep Miquel Bausset, Levante-EMV

     Com que subscric totes i cada una de les paraules de l’amic i monjo de Montserrat, autor de l’article, us el penge tot seguit:

 Crisi i solidaritat

 

Davant les retallades abusives, tant del govern de l’Estat, com el de la Generalitat, són moltes les famílies valencianes que es troben en una situació de precarietat, per no parlar del jóvens sense treball, dels immigrants sense papers o dels malalts dependents.

Fa uns dies, la germana Brígida Moreta, carmelita missionera que durant 30 anys ha estat treballant a l’Àfrica subsahariana, es queixava d’allò que ella anomenava “l’apartheit sanitari”: la decisió del govern central de negar als immigrants en situació irregular, l’accés als serveis de la sanitat. La religiosa qualificava aquest fet com una mesura immoral i injusta, sobretot tenint en compte els més de 1000 milions que va costar l’aeroport de Ciudad Real, per no parlar del de Castelló! O els milions que costa la Fòrmula 1 o la Copa d’Amèria!!

Pels mateixos dies, el teòleg José Mª Castillo escrivia un article on es preguntava com era possible que (deia ell)  “l’opció més en sintonia (?) amb l’Església, siga la que pitjor tracta als pobres, als immigrants, als sense papers i els sense sostre, que són els qui van estar més a prop de Jesús?”. I continuava el professor Castillo: “En quina religió creuen els qui continuen defensant la gestió de l’actual govern d’Espanya?”.  

Diuen els polítics que davant la crisi són necessàries les retallades. Però el president de la Generalitat, l’alcaldessa de València, el president de les Corts o el president Rajoy i els seus ministres, ¿quina ha estat la retallada del seu sou? No seria recomanable que, ja que parlen d’austeritat, ells també foren responsables pel que fa al sou que cobren? Per què la crisi l’han de pagar sempre els qui menys tenen? I per cert, ¿qui ha provocat la crisi? Han estat els qui ara no poden arribar a final de mes?

Fa unes setmanes (Levante 1 de març) unes monges carmelites d’Ontinyent, renunciaven a la subvenció de 2700 euros i la derivaven a l’ajuda municipal amb finalitats socials. Les monges deien: “la nostra vida és sòbria i hi ha gent que ho necessita més que nosaltres”. No és des de la sobrietat i el sentit comú, i des de la solidaritat que acabarem amb la crisi? No és la manera de fer de l’Evangeli, allò que farà possible un món més fratern? O és a base de més impostos, de privatitzacions i de retallades socials que acabarem amb la crisi? Winston Churchill deia: “Una nació que tracte d’aconseguir més progrés a base d’impostos, és com algú que estant dins d’un poal, tracta d’alçar-se a base d’estirar l’ansa del poal”.

Jesús sempre va estar a prop dels qui més sofrien, dels qui ho passaven malament i dels exclosos de la societat. Per això va denunciar l’escàndol de la riquesa que esclavitza l’home i l’afany pels diners. També ara, el cardenal escocès O’Brian, ha qualificat d’immoral al primer ministre britànic David Cameron, per portar a terme polítiques que afavoreixen als rics en detriment dels pobres.

Però clar, el govern ens parla des de la majoria absoluta i així estem! Però la majoria absoluta no és sinònim de tindre la veritat!! Per això caldrà recordar aquella frase de Voltaire que deia: “La democràcia ha de ser alguna cosa més que dos llops i una ovella, votant què van a menjar”.

L’Església sempre ha d’estar al costat dels més desafavorits, perquè també Jesús va estar amb els pobres i marginats. Però ja se sap que qui té la paella pel mànec, sempre creu estar en possessió de la veritat. Per això cal recordar encara a Voltaire, que deia: “És perillós tindre raó, quan el govern està equivocat”.

                                                                            Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. moltes gràcies al gest fratern de les monges carmelites d’Ontinyent. I també al monjo Josep Miquel Bausset, per l’artícle. I a vostè, Àngel, per publicar-l’ho al seu sempre interessant bloc (malgrat no estar-hi sempre d’acord: una cosa no treu l’altra).

    Atentament, i que passeu una bona setmana.

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.