Crida als iaioflautes

Comentant l’actual situació amb uns amics, també jubilats, al voltant d’un café, vam arribar a tal grau d’indignació que vam haver de demanar una infusió de til·la. Coincidírem en que açò no podem consentir-ho. Hem de recórrer a aquell sistema que semblava ja obsolet: fer una crida d’unió i solidaritat a tots els afectats iaioflautes, per fer front al sistema. Un sistema que fa aigua per tots els costats.

Els jubilats estem farts de la situació cada vegada més greu que estem patim. Una situació tan esperpèntica que demana a crits que ens organitzem. M’he connectat a la xarxa de iaioflautes de València i Catalunya, i m’he quedat bocabadat de la moral que tenen. Sóc conscient que no tenim cap organisme oficial que defense les agressions que patim. Hem de fer-ho nosaltres eixint al carrer, igual que quan érem joves, de manera pacífica, però contundent. No ens fiem dels polítics que tenim, hem perdut la confiança perquè no representen els nostres interessos. L’únic que fan borratxos d’eufòria i engronsant-se en la majoria absoluta, és repetir mentides. És patètic veure com els polítics s’amaguen sense donar la cara al poble.

No volem ser portaveu de cap partit, solament volem ser la veu d’un gran sector de la societat pensionista que actualment està fent-se càrrec de fills i néts aturats. Som un sector que està veient retallades les úniques fonts d’ingressos que tenim i que hem guanyat a pols durant la vida laboral. Som una generació que sabem molt de sacrificis. Hem passat durant la nostra vida per èpoques difícils i sabem per experiència la llosa del poder social, polític i econòmic. Així i tot, tornaríem a fer sacrificis si no hi haguera altre remei. La majoria de pensionistes sabem més del que ens han ensenyat, i per això estem plenament convençuts que hi han altres solucions per afrontar la crisi. Tots podem arrimar el muscle proporcionalment sempre que aporten més els que més tenen. No podem estar disposats a pagar el que altres han trencat ni suportar el balafiament que han fet, i estan fent, els alts polítics. 

Els mercats financers i els alts polítics no poden continuar  gestionant la crisi amb l’estil que ho fan. No són exemple d’austeritat. Per aquest motiu, no consentim cap retallada que deteriore el nostre nivell de benestar de quan ens vam jubilar.

No ho consentirem mentre no s’eliminen pensions vitalícies a tots els polítics que no hagen arribat a 65 anys; mentre els responsables de la fallida de bancs i els constructors d’aeroports inútils, no siguen considerats delinqüents i paguen del seu patrimoni els diners que han balafiat. No consentirem cap retallada mentre els sous dels polítics, a tots els nivells, no siguen comparats al nivell d’un professor o un cirurgià. No podem consentir polítics que cobren més d’un sou. Considerem que la justícia no té actualment gens de credibilitat i està en nivells molt baixos davant del poble. Estan fent els ulls grossos a determinats delictes de polítics, i de membres del mateix poder judicial, permetent sous i indemnitzacions milionaris. 

Els expresidents de govern de l’Estat i autonòmics han de renunciar a la pensió vitalícia, tant si tenen més com si tenen menys de 65 anys. Quan acaben el càrrec polític han de viure com tothom fa: de l’empresa privada o de la seva jubilació pel que han cotitzat. No poden haver-hi privilegis de cap tipus si la classe política vol recuperar la confiança del poble. També s’ha de fer una bona retallada a la gran quantitat de cotxes oficials i càrrecs de confiança posats a dit i sense concurs previ.

Finalment, vull dir ben clar que hem arribat a un punt en què exigim a les forces hegemòniques rectificar aquestes deficiències enumerades, perquè si no ho fan, mai no estarem disposats a cap retallada per mínima que siga. Podrà obligar-nos la vostra justícia amb el suport de la vostra policia, però mai no ho acceptarem passivament.

Ha arribat l’hora que els jubilats diguem NO!