Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
8 de febrer de 2011
1 comentari
‘CRESOL’ fa els 100!!!, per Josep Miquel Bausset (Levante-EMV)
Josep Miquel Bauset
En la lenta recuperació que l’Església Valenciana va fent de la nostra llengua, la revista Cresol té un paper molt important, ja que amb el seu director, Jesús Belda, aquesta publicació arriba aquest mes al número 100!! Enmig del desert de Hojas parroquiales i altres revistes eclesials, totes en castellà, Cresol (òrgan de la Unió Apostòlica del Clergat i que va eixir per primera vegada el novembre de 1999) fa una aposta clara i decidida per la inculturació de l’Església en la cultura del nostre País. Com fa també Saó! En una societat que es mira amb indiferència tot allò que ve dels capellans, Cresol porta a la nostra Església un aire fresc, gràcies al qual ajuda a renovar i a fer més creïble la tasca missionera que hem de fer tots els cristians.
Allò que no hauria de ser notícia pel fet de ser una cosa normal al nostre País (una revista eclesial amb articles en valencià) i més a la nostra Església, encara és un fet extraordinari i excepcional I per això, és notícia el fet que Cresol arribe al número 100. Una molt bona notícia! Certament que la realitat de Cresol, la seua defensa de la nostra llengua i de la nostra cultura, és el que els cristians valencians voldríem per a totes les publicacions eclesials que apareixen a les comarques que tenen el valencià com a llengua pròpia. Una llengua que la gran majoria de rectors continuen marginant en les celebracions litúrgiques!!
Desgraciadament, els Fulls parroquials i revistes d’Església que naixen a les nostres parròquies neguen el valencià com a llengua de culte i de difusió de la Paraula de Déu! És molt trist que la llengua de Sant Vicent Ferrer i de Sor Isabel de Villena, continue fora de l’Església!! Per això mateix, Cresol mereix el nostre reconeixement pel seu coratge i la seua valentia, en fer arribar a les nostres parròquies una publicació digna i a més, escrita en la llengua que parlen la gran majoria de cristians i de preveres valencians. Si més no al carrer amb els veïns i a la sagristia! Però no al presbiteri, desgraciadament!! Algú s’imagina que a Burgos o a Màlaga, els rectors no utilitzaren la llengua dels seus feligresos? I és tan difícil que, això que és tan normal a Burgos o a Màlaga, no ho siga també ací?
Cresol, amb un equip de col·laboradors molt competent, és per a les publicacions eclesials, un exemple de fidelitat a la nostra cultura i un testimoni clar d’aquells que volem ser cristians, sense deixar de ser valencians!! Perquè amb els capellans que tenim, dóna la impressió que per a ser cristians, hàgem de parlar en castellà!! Per això, Cresol és un exemple per a aquells que volem pregar a Déu en la mateixa llengua que parlem amb els nostres pares o els nostres fills.
Per a aquells que no volem deixar la nostra llengua al carrer, en entrar al temple! Quan serà capaç l’Església d’utilitzar i de defensar la llengua i la cultura dels valencians? Que el treball que ha fet Cresol faça possible una Església més valenciana i més pròxima a la nostra realitat cultural.
Comparteix això:
Relacionats
L’ESCOLA PÚBLICA
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
és una poca vergonya que encara no tinguem textos oficials en valencià per a la catequesi, la litúrgica, l’administració eclesiàstica, etc…
tot en castellà.
Cresol fa el seu paper, i altres anem fent com puguem
gràcies.
Vicent.