En plena crisi mundial trobe que avui més que mai cal dir el que passa a la Terra. El món d’avui és més ric que mai i la producció segueix augmentant però la distribució de la riquesa és desigual. La meitat més pobra de la població posseeix l’1% dels béns mundials. A pesar que el nivell de vida millora a molts països del món, la bretxa entre rics i pobres segueix ampliant-se. La desigualtat es manifesta de moltes maneres al nostre món: entre països, entre individus, grups i gèneres. Però al fons sempre es troben les causes estructurals: l’organització de l’economia mundial. El poder del capital sobrepassa els mateixos estats que són absorbits per l’espiral de l’huracà que governa les relacions econòmiques internacionals. Els països rics se senten com peix a l’aigua al mig del cicló i deixen sense veu els països pobres, governats massa vegades per elits corruptes que davant un possible canvi temen perdre els seus privilegis i s’acontenten amb les molles caigudes de la taula. El sistema ha aconseguit un cert èxit en induir a la consciència dels dirigents i de grans capes de la població la creença que no hi ha alternativa possible a aquest sistema.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!