Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

24 de juliol de 2009
0 comentaris

Coses diverses

Joan Solà féu unaintervenció al Parlament de Catalunya el passat 1 de juliol per tal de parlar de la salut del català. La intervenció de Solà la podeu veure i escoltar ací. Però cal repetir les darreres paraules d’aquest parlament: “La llengua pròpia del país i de moltíssimes d’aquestes persones, una llengua antiga i potent que ha traduït tota la millor literatura mundial i ha contribuït notablement a engrandir aquesta literatura, no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d’ESpanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra.

Moltes gràcies.” 

Una altra referència que us vull traslladar ací és l’entrevista a MIquel Àngel Essomba, director del Centre UNESCO de Catalunya-UNescocat, feta al núm. 1.308 de la revista El Temps. Afirma: “Per dir-ho d’alguna manera el Barça és rauxa. I no se li pot demanar més pel que fa a la seva feina de projecció internacional. En canvi, hi ha la part de seny, que la fan, de manera molt més silenciosa, els qui estan en càrrecs internacionals, en àmbits del comerç, de la recerca, mèdic…”
 
Fa uns mesos podíem llegir que “Mohamed eclipsa Josep i Vicent”, pel que fa als noms dels nascuts al PV. Els noms de pica que encapçalen el llistat són Alexandre, Daniel i Pau, i en femení, Llúcia, Maria i Paula. Però el que crida més l’atenció és que solament un dels 10 noms més usats entre xiquets i xiquetes està en valencià. Aquest nom és Aitana. 

També podíem llegir la llista dels ajuntaments més morosos. Cofrents, seguit de NOvetlé, Ròtova i Almussafes, encapçala el llistat. Benicolet tenia un deute de 99.000€, amb 627 habitants, que donava un deute de 157,89€ per persona. 

Una altra notícia que ens “impactava” -ja la coneixíem- és que tenim una “próspera cantera de obispos”.  Malgrat aquest fet cap bisbe valencià ha ocupat la Seu Valentina des de 1923, cosa que “lamentem profundament”. Així en aquest moment tenim
Juan A. Reig Pla, Alcalà de Henares,
Francesc Cases Andreu, Canàries,
Josep Vilaplana, Huelva,
Vicente Juan, Eivissa,
Joan Piris, Lleida,
Jesús Català, Màlaga,
Jesús Murgui, Mallorca,
Salvador Giménez, Menorca,
Santiago García Aracil, Mèrida-Badajoz,
Agustín Cortés, Sant Feliu,
Xavier Salinas, Tortosa i
Manuel Ureña, Saragossa.
A més del auxiliars Enrique Benavent i Esteban Escudero tenim els emèrits (Ricard M. Carles, José Gea, Rafael Sanus o Antonio Vilaplana). Tenim 14 bisbes en actiu i l’Església no considera que cap haja sigut bo per a regir la Seu de València. Si en fóra un m’ho faria veure.

Una altra notícia que vull destacar és que els eurodiputats valencians (de l’anterior legislatura) estaven a la cua en activitat. Un informe intern diu que sols un supera la mitjana en participació.  Així podem destacar que Luis Herrero-Tejedor (PP) sols féu 14 preguntes parlamentàries, 19 intervencions en el ple i 2 esmenes a textos, tot un esforç per a cinc anys de treball. I per contra David Hammerstein féu 282 preguntes, 78 intervencions i 58 esmenes. Les dades canten.

I per acabar l’apunt us deixe la notícia del passat 12 de juliol d’El País: Revuelta en la Francia profunda.  

SANT TELM, 15 d?abril
15.04.2008 | 3.45
XV APLEC DEL BENICADELL
18.10.2009 | 12.52

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.