Aquests dies de descans he pogut llegir un poc més que els dies de treball. Aleshores, a part de llegir Puta misèria, de Josep Piera (edicions 62), he llegit El abrecartas, de Vicente Molina Foix (editorial Anagrama). Llibre que fa un recorregut (en format epistolar) des de la Granada de Federico García Lorca de l?any 1926 fins el Madrid de 1999 a partir d?una carta a la Sra. Doña Setefilla Romero Sanahuja. Són 447 pàgines de bona literatura. I com podem llegir a la contraportada, ?la amarga tragedia de los perdedores queda a menudo resaltada por el humor grotesco de unos informes policiales que revelan en su siniestra palabrería la ?prosa oficial? del franquismo.
I, finalment, vull transcriure les paraules de l?article de Joan F. Mira a EL TEMPS, núm. 1.191. Són aquestes : « Per tant, estimats conciutadans, veïns de la Comunitat, us parla el vostre president: està permés que feu una miqueta de folclore, que visiteu alguna exposició recordatòria, que evoqueu escenas militars, que escolteu els meus discursos, si en fair algun (i els dels meus col.legues del PSOE, la diferència serà imperceptible), on recordaré de passada l?Arxiduc, la nostra personalitat com a poble, la nostra llengua valenciana no catalanam, la necessitat de frenar la invasió de televisions estranyes, i sobretot us miraré de convéncer que amb aquesta Comunitat o Autonomia que tinc l?honor de presidir ja hem recobrat l?autogovern que teníem fa tres segles, gràcies a Espanya, visca Espanya, i pensem, en tot cas, que donar més importància a aquells fets seria tant com posar en duote la nostra cordial lleialtat espanyola. Recordeu els primers versos del nostre Himno regional (aquella lletra oficial que aprovaren les postres Corts a instàncies del meu honorable predecesor Joan Lerma), recordeu que ofrenar noves glòries a Espanya és el nostre objectiu, i penseu per tant que estaria molt lleig conmemorar amb tristesa o amb indignació els tres segles de la nostra espanyolitat consumada i feliç. Si hem de conmemorar, doncs, els tres segles, ho farem molt poquet, i satisfets dels efectes.?
Fins ací el barrer fragment de l?article Tercer centenari?, de Joan F. Mira, com ja he dit abans.
Sense paraules. Més clar, aigua.
P.S. Si algú/na vol tenir-lo tot que me?l demane a través del correu electrònic i li?l faré arribar.
Bona vesprada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He tardat però a la fi et torno la visita. Trobo encertat aquest aiguabarreig entre Iraq, literatura i l’article d’en Mira. I com a valencià del nord repeteixo el nom d’Almança vàries vegades, de forma íntima, i afirmo que el País Valencià tornarà a ser; per descomptat que tornarà a ser!
Gràcies, Àngel i bona vesprada! (I res no ens dius de la Copa d’Amèrica, les "festasses" i la calma "txitxa"( segons el diccionari el que he escrit és una beguda alcohòlica, però tu ja m’ho perdonaràs, oi?). Una abraçada. Carme-Laura.