Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
6 de març de 2011
2 comentaris
Coses de xiquets
Sembla que sempre els embolics del adults han de sofrir-los els més dèbils, els xiquets. Una societat que fa servir els xiquets com a mesura de pressió és una societat MALALTA.
Es reacciona fortament a nivell internacional quan moren uns soldats, uns banquers, uns comerciants. Quan s’exposa la vida d’un xiquet no reacciona quasi ningú. Una societat que no sent en primer lloc el dolor dels xiquets indefensos és una societat CRIMINAL.
Quan els xiquets tenen un color específic (blanc, ros, europeu, americà…) ens entendrim i sublevem si se’ls fa dany. Si el teu color és divers (negre, mulat, ulls negres, pèl arrissat, africà, palestí…) no reaccionem igual. Una societat que fa diferències entres els seus xiquets és una societat profundament INJUSTA.
Però siempre hi ha persones, organitzacions, com AI, que segueixen el rastre d’aquestes situacions i que demanden una xicoteta ajuda, una signatura, un suport. A ells sí els interessa la sort de tots els xiquets en situació de precarietat. Caldria donar-los suport.
La frase de Crist de l’Evangeli de Marc 10, 14: “Deixeu que els xiquets s’aproximen a mi”, cal entendre-la de la manera següent: Crist s’hi aproxima, els empara, els abraça perquè són un col.lectiu desfavorit, perquè en aquella societat no eren subjectes legals i es cometien molts abusos. Crist vingué a dir que tenien l’empara de Déu però que calia també l’empara de la gent quer tinga vives i sucoses les seues entranyes, persones que senten l’humà com la causa més gran de la vida. En el fons, els ve a dir que l’Evangeli no fa sinó potenciar el lloc més humà de les persones. Per a això serveix: per tal de funcionar en maneres humanes.
PD: D’uns papers trobats a Santa Maria de Nassiu.
Comparteix això:
Relacionats
Acabe de vindre de Gandia
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tinc una companya de treball que és de Carcaixent. Es va barallar durant un any amb el seu fill perquè el xiquet no volia confirmar-se. Al final ella va desistir, amb molta pena. Després, però, ho va calebrar. El rector que li hauria donat les classes al fill, posteriorment, va ser acusat de pedofilia per dos o tres xiquets de Carcaixent. I se sap que en Carcaixent hi ha molts més xiquets abusats per eixe individu, encara que no ho han fet públic.
Com qualifiquem este rector?
I la Institució que l’empara?
I els seguidors/defensors d’eixa Institució?