Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Municipi situar a la ribera del riu Xúquer, al vessant nord de la serra de Corbera. La part sud del terme és molt muntanyosa, s’hi desenvolupa la serra de Corbera, que té la seua màxima altitud al cavall Bernat, amb 584 metres. El sector nord és pla, excepte l’anomenada Muntanyeta de Sant Miquel, amb 66 metres sobre el nivell del mar, on sembla que hi hagué un monestir, pels vestigis que hi queden. Al peus del pujol naix una font que rega part de l’horta del terme. Del marge dret del Xúquer ix la séquia, que serveix a Corbera, Riola, Estubeny i Polinyà del Xúquer. Dins del terme es forma el rierol de Corbera. La vila s’estén als peus de la muntanya del castell. Aquest castell ocupava una posició estratègica, dominant les riberes del riu Xúquer. La façana es troba en estat runós. A la primera meitat del segle XX cresqué las població, en aquestes darreres dècades ha romàs estable. Actualment té uns 3.500 habitants. La seua parròquia està dedicada als Sants Vicents i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu del Castell.

Aquest territori estigué ja habitat en els primers temps de l’edat dels Metalls, de l’època dels quals són els aixovars sepulcrals trobats a la Coveta del Gat; de l’edat del Bronze són les restes de ceràmica i altres objectes trobats a la Cova de les Ratetes i a la Muntanya Assolada i les restes de poblats que queden al castell i en la Muntanyeta de Carlos. El rei Jaume I conquerí la vila en 1248, atorgant franquícies als pobladors i impulsant la construcció de cases al voltant del castell. En 1349 el rei Pere II donà el poble i castell a Pere de Xèrica, passà després a propietat de Ramon Berenguer i a les famílies Terranova i Carròs de Vilaragut, que en 1418 la lliurà a Alfons el Magnànim, que l’incorporà a la Corona, constituint la baronia de la Vila i Honor de Corbera, formada pels pobles de Fortaleny, Polinyà, Riola i la mateixa Corbera, aleshores obtingué vot a les corts. Fortaleny, Polinyà i Riola en 1838 aconseguiren la independència de Corbera.

La cristiandat de Corbera és molt antiga. Al segle XIV el seu rector assistia als sínodes que se celebraven a València. En 1534 s’erigí en rectoria de moriscos, unint-se a Polinyà i desmembrant-se de Riola, de la qual depenia. En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera tenia 60 cases de cristians nous. Amb l’expulsió dels moriscos minvà molt el veïnat. En 1596 s’edificà el temple parroquial, que va ser destruït en 1936, es va construir novament entre 1940 i 1953. S’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Castell, escultura de gallarda traça que recorda el gust gòtic, de fusta de xiprer, d’1,12 metres d’alçària, sosté amb el braç esquerre el Nen Jesús, que duu en la mà un ocellet. EXisteix l’ermita del Sant Crist.