De Teresa Forcades s’ha dit moltes coses, i no sempre bones. Però, després d’haver llegit aquestes converses -ja sabia que les coses no agradables no me les havia de creure-, sé que era una desconeguda per a mi (encara que havia vist vídeos, llegit alguna coseta seua, etc.).
Com que el llibre és d’una densitat enorme, no el puc resumir en dues paraules. Però sí puc dir que, com podem llegir a la contraportada, el lector, al llarg del llibre, sabrà la seua biografia, i coneixerà més a fons qui és i què pensa Forcades sobre la vivència religiosa a la indústria farmacèutica, sobre la necessària renovació de l’Església fins a l’excés de medicació a les nostres vides. I com no, la seua visió sobre el paper de les dones o una crítica del model de societat que construïm en aquests moments.
El llibre, a més, és una invitació a canviat el nostre món amb valentia i llibertat en les seues dimensions espiritual i afectiva, però no podem oblidar la material, i cal fer-ho ara i ací.
El llibre està dividit en 10 apartats:
I acaba amb una antologia de textos de la Bíblia.
Us deixe un xicotet fragment del llibre: “Si vius així, no creixeràs mai. Però si segueixes l’impuls que tens dintre, podràs actuar de manera diferent. És una mena d’ascesi bàsica que proposen totes les tradicions espirituals, un despertar, estar a punt per a una vida de lluita en el millor sentit de la paraula. Es tracta de prendre’n consciència, guanyar terreny i no viure la vida com un deixar-se portar. Aquests procés de creixement fa feliç. activa la capacitat crítica, la capacitat creativa.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!