Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

25 de març de 2011
1 comentari

Conversa a l’institut

     Ahir una bona amiga de Banyeres de Mariola (Kuka) em demanava que us contara de tant en tant què deien o escrivien els meus alumnes. Avui us puc contar una xicoteta conversa arreplega aquesta matí sobre les 8:00 en una classe de 1r d’ESO (mentre feia una guàrdia). Us avise que no no és “divertida”.

     Una vegada arribat a l’aula i en absència del professor del grup, els he dit que si tenien feina que la feren i, si no, que callaren, o com a molt parlaren baixet. I m’he posat a llegir El Temps que duia de casa. Al poc temps he escoltat que estaven dient si aquesta professora era o no lesbiana, si l’altra ho era o no, etc. No m’hi he volgut posar massa. Eren un grupet de 10 alumnes (a alguns els vaig donar classe l’any passat -repeteixen 1r-). Però com que he vist que no callaven, que fins i tot a una companya li han encolomat una néta de la seua filla (segons ells, perquè la van veure per la ciutat amb una xica i aquesta duia un/a xiquet/a en un carret), a una altra que era, segons el seu mode de veure la realitat, lesbiana perquè no duia arracades ni tenia el forat fet (tot açò, segons elles i elles). 

     Ha arribat un moment en què els he hagut de cridar l’atenció perquè alçaven massa la veu i perquè allò que deien ja ratllava allò que avui anomenem políticament incorrecte. Els he dit que del que fóra o deixara de ser cada u (pel que fa a l’orientació sexual), elles i ells no n’havien de fer res. En qualsevol cas, preocupar-se que aquestes professores (solament parlaven de dones) foren competents, correctes en la seua feina, i tingueren l’orientació que tingueren… això ni era tema de conversa seua ni n’havien de fer res. I aleshores ha vingut el millor de la conversa. Un alumne (de procedència àrab) m’ha dit que, si veu, dos xics al carrer fent-se un bes li provoca “fàstic”, si són dues xiques, no, i que ell era nazi (respecte als homosexuals i lesbianes). Davant d’aquesta afirmació no m’he pogut callar (ni ho havia de fer) i li he dit que, si pensa així, que ni sap què és ser nazi, ni sap per on va. He intentat que entengueren que jo podia entendre que a ell aqueixa mostra d’afecte li molestara, però mai havia de tenir un comportament intolerant ni, molt menys, nazi, com ell mateix es qualificava. I ha sonat el timbre. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Ai, Àngel! El terme “nazi” (o “feixista”) s’ha gastat tant que pràcticament ja no vol dir res. Et reproduisc (com la recorde) una conversa a classe de 1r de BUP, quan l’assassinat del pobre Guillem Agulló. Demane als meus alumnes que expliquen el que havia passat i un d’ells em diu amb to doctoral:
    -Doncs, voràs, que un nazi de dretes ha matat un nazi d’esquerres.

    Veges tu.

Respon a Jes Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.