- En bona part de les societats europees no s’ha superat el repartiment tradicional de les responsabilitats familiars, que recauen de manera majoritària en les dones, condicionant la seua participació i permanència en l’ocupació.
- S’ha produït una associació entre maternitat i responsabilitats familiars, que ha perjudicat les dones en l’accés i permanència en l’ocupació, mentre que els homes han romangut al marge d’aquesta situació.
- L’assumpció en solitari per part de les dones dels drets relatius a la cura dels fills i altres persones dependents entra la col.lisió amb el seu dret d’accedir i romandre en l’ocupació.
- En definitiva, si es troba un mode equilibrat per a homes i dones, ambdós, per tal de conciliar vida laboral, responsabilitats familiars i drets s’haurà fet un gran pas de gegant en la humanització de la societat.
Tenim al llibre del Gènesi 1,27 que Crist cita en Mt 19, 4: “Els féu home i dona”. Ës a dir, tot en la vida relacional ha d’estar repartit. Tant en salaris, com en condicions de treball, com en responsabilitat i drets ha d’haver una igualtat, una equitat (aquesta consisteix a donar suport més a qui més contribueix al fet social).