Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Abans poguérem saludar-lo, també als lobby de l’Olleria, amb Toni de l’Hostal (inclòs), etc. I començà el concert. Al principi patia pel Paco (els metges li recomanen molta tranquil.litat i pocs esforços ja)… però, com anava passant el temps, anava engrandint-se sobre l’escenari i ens anava recordant peces de la seua trajectòria de més de 30 anys llargs damunt d’un escenari. Recordà alguna vivència de quan va estar com a seminarista a Bocairent, agraí la concessió per unanimitat de la Medalla d’Or de Bocairent, etc.

Acabà el concert amb el tema “tan” actual encara (malauradament…) “QUÈ VOS PASSA, VALENCIANS?”. I sí és cert que en aquests 30 llargs anys hi ha coses que han canviat… hem de dir que la deriva dels anteriors governants i els actuals ens duu a una situació de no saber ben bé ni qui som, ni què volem, ni on anem… És lamentable que després d’aquests anys encara tinguem un País Valencià desfet, desaparegut, inconscient, “comunitari” -sense saber el seu nom-, etc.

De tota manera, a pesar del meu pessimisme d’avui, vull dir clarament que, si no fóra per homes i dones com Paco Muñoz -i molts altres- encara estaríem molt pitjor -si és que és possible estar-ho-.

MOLTES GRÀCIES, PACO!!!!
I PER MOLTS ANYS!!!!