Els Papers de Santa Maria de Nassiu

L’Associació Ecumènica de Cristians pel Valencià (AECpV) i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) han editat conjuntament l’Oracional valencià, un llibre que arreplega textos bàsics emprats en les Esglésies cristianes per a la pregària personal i comunitària. L’Oracional està tenint una àmplia demanda i acceptació entre els fidels d’expressió valenciana, Els bisbes de les diòcesis catòliques, però, han lamentat que s’haja publicat, ja que “carece de autorización”. En relació a això, l’AECpV volem expressar el següent:

1. L’autorització episcopal, al nostre parer, no resulta necessària per les següents raons: l) L’AVL és l’òrgan de la Generalitat que té com a funció facilitar l’ús normal del valencià en tots els àmbits de la nostra societat, també, per tant, en el religiós; 2) L’Oracional té caràcter ecumènic (no estrictament catòlic romà), i de fet, encara que la majoria dels membre de l’AECpV són catòlics, també hi ha ortodoxos, anglicans i baptistes; 3) En molts dels oracionals i devocionaris més emprats –que contenen sempre textos litúrgics– no hi figura cap permís eclesiàstic.
2. De qualsevol manera, eixa presumpta autorització no s’haguera concedit, ja que mons. Cañizares ha afirmat, des del començament del seu pontificat, que la litúrgia en valencià “no es signo de comunión”, perquè “no contribuye a la paz social”, i que per tant no rebrà la seua aprovació.
3. Ens sembla molt greu que l’expressió de la fe en valencià siga reprimida i considerada contrària a la comunió pels nostres bisbes, quan el primer i principal motiu que ens anima és justament cercar la unitat que el Senyor Jesús demanà (Jn 17,21). Una unitat basada en el respecte a la nostra cultura, en la valoració i l’ús digne de la nostra llengua en la pregària i el culte cristians.
4. Transcorreguts cinquanta anys des del Concili Vaticà II i més de trenta de cooficialitat de la nostra llengua, la discriminació de vora tres milions de cristians valencians és escandalosa i clama al cel. Constituïm l’única comunitat privada de textos bíblics i litúrgics oficials dins de l’àmbit espanyol. Cal urgentment una conversió pastoral de les Esglésies, si volem evitar una tràgica fractura respecte del poble que legítimament ama i defén la seua llengua.
5. Fem una crida a tots els cristians valencians perquè, sense por, inspirats per una fe adulta, trenquen el seu exili interior i exigisquen als seus pastors l’ús normal del valencià en l’Església, a fi que esta siga realment “casa de tots” i signe d’esperança per al nostre poble.

Ciutat de València, 16 de juliol de 2015