Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

22 de febrer de 2021
0 comentaris

Comerç d’armes

És l’activitat humana més nefasta i indesitjable a què es poden dedicar els homes, just després de la trata de persones i al mateix temps que el tràfic de drogues. En la nostra societat, com ja ha tingut lloc en el passat, segueix sent molt lucrativa per a uns pocs, a qui no els preocupa el dany o el sofriment que provoquen amb aqueixa activitat. El seu centre és el diner i, de més a més, el poder que generen. Mentrestant, pobles sencers sofreixen totes les conseqüències i els seus governs, que en teoria haurien de ser garants del seu benestar, miren cap a un altre costat, generen lleis per al seua ocultació o directament són propiciadors, directes o indirectes, de tot el mal que provoca. Com ja ens indica el papa Francesc, hem de tenir cura de la terra i dels qui l’habiten. Hem de treballar per al bé comú.
La pau, com a forma de convivència entre els pobles, ha de començar en cada u de nosaltres. Hem de viure en pau interior i renunciar a tot tipus de violència. Potser estem acostumats que com en la nostra societat immediata no existeix la guerra (en el seu costat més violent) fem que altres formes de guerra facen el que vulguen entre nosaltres. És bàsic que impere la justícia, com a propulsor d’una pau interior, que bolquem després cada u de nosaltres en el bé comú, en la pau amb els que ens envolten.
Espanya és un important exportador d’armes a nivell mundial a través d’un ramellet d’empreses. Els avantatjosos beneficis que generen fa que governs de tots els colors facen els ulls grossos i preparen lleis que emparen, protegesquen i oculten la seua activitat, doncs la força d’aqueixa indústria, amb “aportació” a l’econòmica del país (i sobretot als comptes particulars dels seus accionistes), sembla que siguen intocables i que exercesquen com a autèntics lobby de pressió, fent, l’Estat, cas omís de les constants denúncies que es realitzen a diversos organismes internacionals o d’ONGs sobre el fi últim de l’ús d’aquestes armes que es fabriquen: guerres, governs dictatorials o senyors de la guerra que maten poblacions en qualsevol part del món. No es justifica el seu benefici econòmic d’ací pel prejuí tan greu realitzat allí.
El papa Francesc també ens indica: “Les guerres són el fracàs de la humanitat”. Primer diàleg. Després diàleg. Seguirem amb diàleg i quan aquest no siga possible, tornarem a començar. Aqueixa hauria de ser la nostra aportació a la comunitat, al bé comú. Hem de renunciar a qualsevol tipus de violència (inclosa la verbal, de vegades tan acceptada al nostre entorn), hem d’afavorir la justícia, hem de construir un món en PAU.

Llegiu aquest article
01.11.2006 | 11.37
A General
Sant Maur (Maure)
06.12.2010 | 10.14

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.