Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

23 d'agost de 2008
0 comentaris

Com us dic més avall… L’ACTUALITAT TORNA A MANAR

A veure si aquesta vegada no se’n va el text per ahí. Sembla, de vegades, Kira. Quan no li interessa el que li dic, fa mitja volta i se’n va…

Bo, ahir, després de passar per la consulta de l’otorrinolaringòleg -tinc un xicotet doloret a l’oïda esquerra-, sense passar pel poble, me n’aní directament a Ontinyent. Havia quedat amb Sergi, Adrià i Marc -Marc se n’anava avui amb els pares a Tarragona i ens deixà “penjats”-. I cap a les 19h00 ja em trobava a la vorera de Correus. Però no trobava el Sergi ni l’Adrià. Fins que Adrià vingué a rescatar-me d’on em trobava. Vam parlar un poquet, vam saludar alguna gent que s’hi trobava per allí. Vaig trobar un exalumne, Ramonet, que no recorde en quina banda toca. I fins que arribà el moment culminant de la vesprada: la interpretació de la marxa mora “Ximo” per part de les més de 20 bandes de música que havien participat a l’entrada. Aquesta peça fou dirigida pel jove compositor i músic Saül Gómez i Soler. Dic jove, però em quede curt: té sols 26 anyets i una carrera musical que esborrona ja. No cal dir que apart de la interpretació de la marxa, un moment també preciós fou veure com ploraven abraçats, la germana i el germà de Saül. Un cop acabada la interpretació i l’entrada de bandes, poguérem saludar el Paco Muñoz i la seu muller Pepa. Paco no volgué perdre’s l’acte i estar al costat del Sergi (Carrasca).

I així es feren les 21h30, hora en què ens esperàvem a Montaverner per tal de sopar i assistir al bateig de foc de l’Adrià. Hi havia correfocs a càrrec de la Colla de Dimonis de Benimaclet. No els coneixia. Bé, sí. Al meu poble, fa anys, tingueren una actuació que encara recorda el Sergi Gómez. Però de seguida ens acolliren i fins i tot volien que jo isquera de diable. Amb la por que tinc als coets!!!!. Quan acàbarem de sopar els acompanyàrem al poliesportiu on havien de canviar-se i fer-ne els preparatius. A tot això assistí com un més. I així, entre bromes i alguna musiqueta, arribà l’hora del correfocs. Els acompanyí en gran part del recorregut. No poguí acabar-lo. Em trobava cansat -havia estat dues hores de plantó a Ontinyent- però pagà la pena. Veure i escoltar 25 bandes interpretant la marxa mora Ximo dirigida pel Saül Gómez no té preu. Enhorabona… de veritat.

Bona nit.

PD: Haig de dir que el text no m’ha eixit ara com el primer. M’agradava més l’altre però, com us he dit, se n’ha escapat per la xarxa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.