Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
27 de maig de 2010
4 comentaris
Com acabar amb el fracàs escolar (els PQPI)
Si em seguiu en aquest bloc, sabreu que més d’una vegada he fet referència al fracàs escolar, fracàs que, per a mi, és SOCIAL. Durant el segon trimestre he assistit a un curset de PQPI (Programa de Qualificació Professional Inicial). La intenció era, a part de cursar crèdits per al proper i darrer sexenni, assabentar-me de què anava aquest programa per tal d’implicar-m’hi el curs vinent. Després d’haver fet el curset, i avui ja jo tinc massa clar, no faré de professor en cap PQPI. Per què? Seguiu llegint.
Al PV tenim un fracàs escolar que ratlla el 66%. Ja us explicava en un anterior apunt que, al meu centre, tenim 5 grups de 1r d’ESO (150 alumnes) i dos grupets de 4t d’ESO (50 alumnes). Pel camí hem perdut un centenar d’alumnes… és el fracàs escolar. Fa uns cursos la conselleria introduí els anomenats PDC (Programa de Diversificació Curricular), l’alumne que no havia pogut aprovar 4t (i per tant, no havia obtingut el Graduat Escolar) cursava aquest programa i, si l’aprovava, se n’anava a casa amb el Graduat Escolar (i, segons la legislació vigent, podia seguir el Batxillerat). Aquest programa sé que ha funcionat, funciona i espere que seguesca funcionant bé. Solen ser (com a màxim) grups d’uns quinze alumnes, tenen un mateix professor per a les assignatures de l’àmbit lingüístic i social i un altre per a les d’àmbit científic. I solament podia ser impartit per professors, catedràtics o agregats de batxillerat, (els que sempre hem fet classe en un institut).
Què passa amb el PQPI? Doncs molt senzill. Pot ser impartit pels mestres que han accedit als instituts per tal d’impartir el primer cicle d’ESO (1r i 2n), mestres que han cursat magisteri, han fet unes oposicions de mestre i que, d’acord amb la legislació vigent, no poden impartir el segon cicle d’ESO (3r i 4t). De fet, elles i ells solament imparteixen 1r i 2n d’ESO. I si queden hores o grups per cobrir som els catedràtics i agregats de batxillerat els que ens n’hem d’ocupar. És la llei. Però el PQPI sí pot ser impartit per aquests professionals de l’ensenyament, cosa que permetrà que un mestre puga concedir el Graduat Escolar. Perquè els que cursen i aprovan el PQPI obtenen també el Graduat Escolar. Com podreu apreciar, el PQPI -nivells molt més rebaixats que els PDC i ja no diguem l’ESO- permet que un alumne obtinga el Graduat Escolar sense haver cursat res que s’assemble al que cursa un alumne de l’ESO. I si amb aquest nou invent no abaixa el fracàs escolar… tranquils, que la mare conselleria ja treurà un altre programa per tal que no isca cap alumne/a d’un institut d’educació secundària sense Graduat Escolar.
PD: Sé que hi haurà persones que no acabaran d’entendre què passa amb açò, inclús algunes pensaran que és demagògia pura. Ho sé. Però la realitat és la que és. I si amb la LOGSE (i la resta de lleis posteriors) alguns membres de la comunitat educativa hem perdut -i bastant-, hem estat aquelles i aquells que un dia férem una oposició a càtedra o agregaduria de batxillerat i avui estem (en alguns casos és cert) fent “quasi” llar d’infants (o guarderia). Bons vesprada.
Comparteix això:
Relacionats
11 de setembre del 2010: l’Ajuntament de l’Alcúdia li ret homenatge al seu fill predilecte, Josep Lluís Bausset (DEP)
A CULTURA
Límits de la tolerància
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si m’ho permets, Àngel, et diré que els PDC tenen ja certa “solera”. La primera volta que jo mateix vaig impartir l’Àmbit Socio-Lingüístic va ser de manera experimental al curs 1997-98, si no recorde malament. Aquestos programes funcionen bé o malament segons siga la selecció de l’alumnat i és ací on la màfia psico-pedagògica i els mestres fan la seua. Els professors del PDC han de ser definitus al centre i pertanyer al cos de “professors de Secundària” ( ja no existim com a “Agregats”) o tindre la “condició de catedràtic” (això de “condició” em sembla quasi un insult)
La veritat és que no tenia ni idea de què els PQPI foren un ghetto per a mestres, però em sembla que, siga com siga, és una mala còpia dels “itineraris” (que a mi em semblaven molt bé, la veritat)
De totes maneres els mestres tenen una influència molt forta sobre l’obtenció del Graduat puix poden ser (i no m’ho explique com potser això, sense donar tercer i quart) coordinadors de secundària i fins i tot se n’han donat casos de directors despistats que han nomenat a un mestre Cap de Departament.
En qualsevol cas això dels PQPI supose que es cosa de la LOE i que la Conselleria dels nostres pecats no fa sinò aplicar la llei.
Estic d’acord amb tu en què el fracàs escolar és el fracàs del conjunt de la societat. Però la societat no es quelcom homogeni, no és un bloc indiferenciat: cal, doncs, esbrinar quina part de responsabilitat adjudicar als poders públics, a una ideologia falsament (al meu entendre) progressista) etc. etc.
Salut, Àngel, si més no que no ens falte salut.
He entrat al teu bloc buscant idees per a preparar el curs pròxim: començaré a impartir classes en un PQPI per primera vegada. El problema és que tinc més dubtes que abans: sóc mestre i ara no sé si podré ajudar a alumnes que o han de repetir 2n o no han aprovat 3r.
Abans el tenia més clar: vaig aprovar unes oposicions per a fer classe fins a 8é d’EGB, porte més de trenta anys treballant (quasi sempre amb majors) i tinc llicenciatura (però en Ciències de l’Educació!). Volia animar els alumnes a aprofitar una altra oportunitat… I que alguns pogueren presentar-se a l’examen per a cicles de grau mitjà.
Tanmateix voldria tranquilitzar-te: en el meu IES no hi ha només que un llicenciat que vullga treballar amb el PQPI i, per altra banda, només faré classe al primer nivell. El segon nivell (voluntari, i que pot concedir el graduat) crec que el faran exclusivament llicenciats, segons diu el DOGV de 23-6-2008, article14. 9: “Per a impartir els mòduls del segon nivell conduents a l’obtenció del títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria, serà necessari estar en possessió de la titulació establida en l’article 94 de la LOE”.