Per un quilogram de coltan extret de la mina hi ha dos o tres xiquets morts. Aquests xiquets treballen normalmemt a canvi de menjar, sense cap seguretat, sense poder rebre educació que els ajude a créixer com a persones i com a ciutadans responsables en la societat. El coltan l’usem tots en el telèfon mòbil i en altres aparells. Per què no protestem tots contra aquesta explotació criminal dels xiquets?
Els filats en la frontera sud d’Espanya ens estan indicant que no es poden posar portes al camp ni claus al pany. D’una manera o d’altra els que no tenen res arrisquen la seua vida per tal de trobar “menjar i aigua”, és a dir, vida per a ells i les seues famílies. Recordant que quan un agafa el que hi ha per a poder menjar això no és pecat sinó virtut, un es pregunta: quan les persones assenyades van a posar en pràctica les solucions que hi ha a aquest problema?, quan van a parlar els ciutadans que es mouen per la justícia?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!