Els Papers de Santa Maria de Nassiu

la bona vida

Cóc ràpid

De
fet, la paraula coc a l?edat mitjana volia dir cuiner, si bé també hi
havia la paraula cóc que era sinònim de panellet i que més endavant va
derivar en un pa de pessic bast; el perquè del nom de cóc ràpid no se
sap amb certesa? Aquest enfilall de bestieses estan escrites en un
llibre titulat Aquí hi ha teca, un dels repertoris humorístics més
complets de cuina catalana pels nyaps, errors, disbarats, desbarats i
destarifos que conté.
Anem a pams: cóc no té res a veure amb coc cuiner, que és un mot que el
català comparteix amb altres llengües, com el cuoco italià, el coc
francès i occità, o l?anglès cook, el germànic Koch etc., del llatí
coquum, amb el mateix significat. A més, és una paraula viva ?sobretot
en la forma femenina, coquessa? en alguna comarca, com el Penedès. El
Libre del coc de Mestre Robert, precisament, és l?obra cim dels
receptaris medieval-renaixentistes catalans i europeus.

Pel que fa a cóc, també en contra del parer de l?admirable autora de
l?esmentat llibre, que vol fer d?historiadora, de filòloga i d?experta
culinària, no és pas una paraula solament medieval, sinó ben viva en el
català occidental i meridional ?fins al País Valencià, passant per la
Franja? on és sinònim i antecedent de coca, o a Menorca, on és panet (i
no el que entenem per panellet!). Del Priorat al Baix Ebre, el cóc
ràpid encara és ben corrent, com ho és el cóc de Tàrrega (del qual se?n
fa una fira) o el cóc de Fraga (que té una Indicació Geogràfica
Protegida). I l?origen del nom de cóc sí que se sap amb certesa i ha
estat publicat: ve del baix alemany ?que correspon a l?holandès
actual?, és a dir, el fràncic parlat per Carlemany i els primers reis
catalans ?kok, que vol dir el mateix (pastís) pla. És l?actual
neerlandès (i frisó) koek, l?alemany kuchen o l?anglès cake: i els cócs
i coques dels Països Catalans. Aquest mot ha donat cuca al Brasil.
També a Algèria els valencians hi van portar la seva coca, i els
menorquins ?com l?àvia de Camus?, el seu cóc.