Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Avui he començat les classes a les 8:00 amb el grup 4t B d’ESO. Han fet la redacció quinzenal (ja que divendres fou festa i la tenien pendent. Després he tingut classe emb el grup 2n B d’ESO, hem estat llegint i escrivint sobre el 9 d’octubre. Aquesta vesprada tenim l’avaluació inicial a les 17:30 h (és un grup desdoblat i hem de veure’ns el professorat que els impartim classes per intercanviar opinions). Després he tingut classe amb el grup 4t A d’ESO (grup del qual sóc tutor enguany). Hem corregit exercicis i hem seguit amb el tema 1. Després hora del pati. DESCANS. I a continuació he tingut una hora C (complementària). I la darrera classe del dia ha estat amb el grup 4t B d’ESO. Hem seguit treballant el tema 1 i corregint exercicis. Açò ha estat el matí. He acabat a les 12:50 h. I ara me’n vaig a l’avaluació inicial a què he fet referència a dalt.

Avui us vull deixar un text aparegut al LEVANTE-EMV avui mateix sobre el genocidi cultural. Llegiu-lo i reflkexioneu-hi:

 Un genocidi cultural i lingüístic

JAUME FÁBREGA

La obstinada rebeldía con que hasta los términos de la desesperación resistieron la entrada de mis armas los vecinos de la ciudad de Xátiva, para hacer irremisible el crimen de su perjura infidelidad desatendiendo la benignidad con que repetidas veces les franqueé el perdón, empeñó mi justicia a mandarla arruïnar para extinguir su memoria, como se egecutó para castigo de su obtinación, y escarmiento de los que intentasen seguir su mismo error».
Aquest fragment -escrit pel mateix rei Felip V- està extret de l´excel·lent catalèg de l´exposició que encara podeu visitar a Xàtiva, «Dies de foc. III Centenari de la crema de Xàtiva (1707-2007)», que encara es pot visitar el Museu municipal de l´Almodí de la capital de la Costera. Una exposició magnífica, organitzada per l´ajuntament (PP) amb textos de Mariano González Baldoví i Isaïes Blesa Det, amb un muntatge sever però eficaç basat a posar cap per avall els protagonistes castellans i francesos de la massacre que, originada a Almansa, va suposar l´exercici criminal d´un genocidi -són paraules de Joan Francesc Mira- contra el País Valencià. Genocidi cultural i linguístic -el català, amb el Decret de Nova Planta, va ser perseguit, prohibit i exterminat d´una forma com mai s´ha vist a Europa.
Com mai s´ ha vist a Europa la destrucció i extermini de tota una ciutat fins a liquidar-ne i prohibir-ne el nom i la memòria. Com diu el director del Museu de l´Almodí, González Baldoví, «La voluntad reial era la de fer desaparèixer Xàtiva per sempre, que ací no tornara a viure ningú mai més, exterminar-la jurídicament. No recordem un acarnissament semblant en la història europea, una actuació encaminada a esborrar una població. Potser hauríem de remuntar-nos a la delenda est Cartago dels romans. Complint les ordres del Felip V, el mariscal duc de Berwick, escriu que «Mai s´ ha vist una obstinació com la de Xàtiva: he ordenat a Asfeld que la destrueixi completament per tal de servir d´exemple…Que tots els seus habitants siguin conduïts a la Manxa. He escrit a Madrid perquè els envien a les Índies, perquè cal un exemple sever per a aquesta canalla tan rebel».
Qui era aquest rei genocida i destructor d´una ciutat i de tota una nació, i del qual els habitants de Xàtiva, amb dignitat, n´exhibeixen el seu retrat cap per avall al museu de l´Almodí? El fundador de la dinastia borbònica, és a dir, la del Rei actual. El qual no solament no ha demanat perdó per aquests crims fets a catalans, valencians i balears, i sinó que també ha gosat afirmar el següent: «Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano».

*Escriptor

m