Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Hi
ha algú que aporta aquestes dades: encara es maltracten cada any 60.000 animals
en les nostres festes; la major part són bous, encara que també hi ha cavalls,
galls, moltons, etc. La majoria són bous; els més coneguts són: el
llancejament i mort del bou a Tordesillas, el de Medinaceli al que s’acaba
quasi abrasant, el de Benavente a Samora que és emmaromat i li produeixen forts
traumatismes, el de Còria a Càceres al qual se li llancen grosses agulles de cap que
es claven a la seua pell. Tot un festival, com podeu comprovar, de sang i mort.

Si
provoquem algun tipus de discussió sobre aquest tema, veurem que de seguida ens
diuen:

• L’ús d’animals en
  festes està regulat d’una manera distinta en cada una de les diverses
  comunitats autònomes, en algunes pitjor que en altres. Ara bé, s’arriba a
  fer complir la llei?
• Encara que el
  maltractament d’animals ja no és d’INTERÉS TURÍSTIC, de fet, com passa amb
  els sanfermins d’Iruña i tantes altres localitats, no hi ha qui qüestione
  els tancaments i les corregudes perquè això vindria a ser un minvament en
  l’atractiu turístic.
• El Codi Penal des
  d’octubre de 2004 castiga amb sancions de tres mesos a un any de presó el
  maltractament d’animals domèstics, ací no s’inclouen els bous, les aus de
  falconeria ni els animals exòtics o silvestres.
• Potser siga més
  qüestió de sensibilitat i de manera d’entendre la vida: percebre que tota
  criatura fa part i viu a la mateixa casa. Més encara, quan els humans
  vinguérem a esta casa de la història, el món duia milions d’anys habitat
  per animals. Són inquilins abans que nosaltres. Hauríem de pensar-ho.

Diu
alguna cosa l’Evangeli? No, no hi ha res específic sobre aquest tema. Però en
Mt 12, 11 diu Jesús, per tal d’animar a la compassió del feble. que si u té una
ovella i se li cau en un xanca en dissabte, dia en què es prohibeix treballar,
a pesar d’això, la trau de la xanca. Quant més a una persona!. És a dir, animals
i persones han de ser objecte de la mateixa pietat, aquella que brota d’un cor
compasiu que entén la vida en modes d’amistat i de respecte.

Hi
ha un llibre de l’escriptor jueu Amos Oz, De
repente en lo profundo del bosque, que pot ajudar i molt a veure aquest
tema des d’una altra perspectiva més humana. Perquè una vida sense animals és
menys humana. I també podem recordar aquella cançó de Roberto Carlos que deia
que volia ser “civilizado como los animales”.