Els Papers de Santa Maria de Nassiu

No es pot construir cap acció social davall tòpics xenòfobs: falta treball, sobra immigració, als immigrants se’ls tracta millor que als espanyols; les presons estan plenes d’immigrants, aquests copen les llistes de la seguretat social; etc. Són tòpics mentiders; solament es poden mantindre en cors xenòfobs.

No es pot admetre que en l’hora que minven els recursos cresca el racisme. L’assumpte és com rendibilitzar millor els esmentats recursos i com treure’ls de capes de població privilegiades. Els immigrants no es poden convertir en el boc expiatori de la crisi.

Polititzar el tema dels immigrants és injust. No es pot lluitar contra la immigració per tal de desgastar els partits d’esquerra que hi semblen més proclius.

Fer servir la fam per tal d’enfrontar a la població és quelcom inhumà. Cal veure la necessitat de l’altre com un dolor humà que mereix ser curat i emparat.

Tota acció d’ajuda ha d’estar sotmesa a estudi i discerniment. No hauria de ser indiscriminada. Però d’ahí a posar una etiqueta de nacionalisme a aquesta ajuda hi ha una línia roja que no s’ha de passar.

I cal recordar el frament de Mateu, 5, 46-47: “Si voleu solament els que us volen, quina recompensa meresqueu? No fan també això mateix els recaptadors? I si mostreu solament afecte a la vostra gent, què feu d’extraordinari? No fan també això mateix els pagans?