Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Cercar Déu a Montserrat
Mai havia estat a l’Hostatgeria del Monestir de Montserrat. I finalment, puc dir-vos que ja ho he fet. Arribí una vesprada de divendres, cap a les 17:00h. Com no sabia molt bé per on podia entrar, ho fiu per la Porteria (no de l’Hostatgeria) de l’Abadia. El porter, molt amable, em preguntà a qui buscava, i li vaig dir que venia a estar-m’hi uns dies, i que li ho diguera al P. Hostatger. En aquell moment, el P. Lluís Planas (l’Hostatger) estava ubicant una Coral de Badalona, però només acabà em va rebre, saludar i m’explicà les quatre coses bàsiques per a la meua estada al monestir durant uns dies.
Cap a les 19:30h assistí a les Vespres a la Basílica, com cada vesprada, tret de dilluns i dimecres (després n’explicaré el motiu). Quan acabaren les vespres torní a la cel.la (totalment renovada des de fa poc temps), i vaig esperar l’hora d’acostar-me al refetor, on, a les 20:10, tindria lloc el sopar. La primera cosa que em va cridar l’atenció fou que els hostes compartíem taula al voltant de la del P. Abat, P. Prior i P. Sotsprior. Les taules eren servides pels monjos encarregats de fer-ho cada setmana, i un ens llegia passatges de diversos llibres (tret del sopar de diumenge, sopar amb so de música clàssica). Després del sopar, xarràrem un moment amb el P. Planas, i a les 21:15 assistírem a Completes, darrera oració del dia. M’he deixat un detall: mentre anava cap a la basílica per a Vespres vaig poder saludar el P. Josep Miquel Bausset, i comunicar-li que el viatge havia estat bé.
A l’endemà, la vida comença a les 6:00h amb Matines, a aquesta oració no vaig fer assistir cap dia durant la meua estada al monestir. M’alçava cada dia a les 6:30h, em dutxava, i cap a les 7:30 feia cap a la basílica per tal d’assistir a Laudes. Després d’una mitja hora de pregària, cants, etc. tornava la la cel.la, i esperava fins a les 8:30h, hora del desdejuni. El desdejuni el féiem al menjador de l’hostatgeria, juntament amb la resta d’hostes que, o bé per ser dones o bé per no voler, no accedien als espais de clausura monacal. Una vegada desdejunat, tornava a la cel.la per si tenia alguna cosa pendent (fer el llit, per exemple), i algun dia eixia a fer un tomb per fora del monestir (concretament, un dia vaig poder admirar l’espai audiovisual), o m’hi quedava llegint, contestant algun correu, escrivint breument al bloc, etc.
Cap a les 11:00h tornava a la basílica per tal d’assistir a la Missa Conventual, que, cada setmana, si no és per un motiu molt concret, presideix un monjo sacerdot, concelebren la resta de sacerdots monjos, i l’homilia corre a càrrec, cada dia, d’un monjo diferent (un dia, li tocà a un monjo de qui ni coneixia el nom ni en destriava la procedència, quan acabà la Missa, li vaig preguntar al P. Just (crec recordar) i em digué que era de la Franja de Ponent, o siga, afig jo, que parlava LAPAO… (i per això no hi havia manera d’identificar el seu origen).
També haig de dir que, durant una dies, ens acompanyà en el recés espiritual al monestir el bisbe de Solsona, en Xavier Novell, amb qui un dia vaig coincidir en la porta que separa l’hostatgeria de la clausura, i li vaig dir que passarà davant, i molt educadament, em digué que no, hi vaig insistir i aleshores, a més d’accedir-hi, intercanviàrem uns mots sobre n’Enric Benavent, bisbe electe de Tortosa, i natural de la Vall d’Albaida, a qui conec des de fa molts anys.
L’Escolania cantava la Salve i el Virolai a les 13:00h. I a les 13:30h tenia lloc el dinar al refetor dels monjos. A continuació, cada dia, acompanyats d’un o dos monjos féiem una tertúlia, molt interessant -un dia concret, hi havia cinc metges, a més del P. Prior, quatre hostes ho eren-, també comptàrem amb la companyia d’un senyor de 90 anys, un xicot de Benicarló -els dos valencians que hi estàvem aqueixos dies, a part del P. Bausset, un futur diaca casat i jubilat -serà ordenat aquest dissabte a Linyola per l’arquebisbe d’Urgell, en Joan-Enric Vives, etc.
A les 15:00h assistíem a l’oració de Sexta, aquesta oració té lloc a la Sala Capitular. I després, fins a les 18:45h, hora de Vespres, o bé eixia a fer un tomb o llegia algun dels llibres que m’hi emportí.
Dilluns, aprofitant que pujava a Montserrat, una amiga, Maite, del facebook, vingué a conéixer-me i saludar-me i xarrar una estona. I com de vegades passen coses que mai t’imagines, quan li vaig preguntar què havia fet durant la seua llarga vida d’ensenyant (ja està feliçment jubilada), em digué que estigué uns cursos al Ferran Casablancas, de Sabadell, institut on jo havia estat dos cursos, i em digué que el seu marit era el cap d’estudis del nocturn, i aleshores li diguí que ja ens coneixíem des de la dècada dels vuitanta. Ella, com aquells anys havia tingut ja el seu primer fill, feia classe al matí, i jo, com sóc valencià, per qüestions d’horari, vaig triar classes al nocturn, i solament coincidíem als claustres. Els professors del claustre érem un centenar, i els dels nocturn teníem una zona “reservada”, cosa que féu que no tinguérem massa relació amb els del diürn. Però en aquest cas, el marit era el cap d’estudis del nocturn, i això permeté que lligàrem caps i l’alegria fóra més intensa encara.
I el darrer dia de l’estada volia assistir a Vespres al Monestir de Sant Benet (les Benetes), a uns quatre quilòmetres de l’Abadia, i així ho vaig fer, on, a més de veure la preciosa església del monestir, vaig poder pregar juntament amb la G. Teresa Forcades. No vaig poder saludar-la per no molestar-la (aqueix dia havia rebut una televisió que l’havia entrevistada), i encara que dilluns l’amiga de Sabadell insistí a anar a saludar-la (la coneix molt bé), vaig pensar que fer-ho en un altre moment era el més adient.
Després de sopar, tenia lloc una mitja hora de recreació per als monjos, nosaltres (els hostes) també la féiem pel nostre compte, i a les 21:15h assistíem a l’hora Nona, darrera oració del dia.
PD: No cal dir que ha sigut la primera vegada que hi estat prenent part de la vida monacal durant uns dies, encara que fa molts anys estiguí al monestir de Poblet i, per tant, ja coneixia una miqueta de què anava l’estada al monestir. Aquesta ha estat molt ben aprofitada, i ja, com em deia un monjo, ara a preparar la propera.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Moltes gràcies, Àngel, per aquest text preciós, i aveure si tornes aviat a Montserrat i tornem a pujar a veure’t.