Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Dimarts, 9 de setembre del 2014

Victus és una exitosa novel·la d’Albert Sánchez Piñol sobre la caiguda de Barcelona l’any 1714. Una novel·la. És a dir, centenars de pàgines en què l’autor ha vessat exactament el que la seva voluntat i creativitat li dictaven. A ningú ha de retre comptes. La interpretació dels fets que relata és personal, com ho és sempre la visió d’un novel·lista. No es tracta d’un assaig històric. És simplement una novel·la que ha arrasat en vendes per a l’alegria de l’autor, de l’editorial i de les llibreries. Un miracle al desert literari actual. Que l’Instituto Cervantes d’Utrecht organitzi una presentació de la traducció holandesa de Victus és el que s’espera d’una institució pública creada per a «la promoció i l’ensenyament de la llengua espanyola i de les llengües cooficials i per a la difusió de la cultura espanyola i hispanoamericana». Que l’acte es posposi al·legant «circumstàncies actuals de gran sensibilitat» és deplorable. Que el director del gabinet de la presidència del Govern, Jorge Moragas, justifiqui el veto al·legant que Victus és «clarament manipuladora sobre la història d’Espanya i Catalunya», destil·la censura. Pura i dura.

Així estem. Aixecant murs. O boicotejant llibres, que ve a ser el mateix. Els que més clamen per la unitat d’Espanya silencien la Catalunya que no els agrada. El silenci també fa mal. Com el dels escriptors beneïts per l’Instituto Cervantes que no han condemnat el greuge.

Emma Riverola