Com sabeu els i les que em seguiu el bloc, em vaig jubilar el 7 d’abril de 2017. Ja ho havia celebrat amb la família i amb un grupet d’amics però no havia fet la celebració, diguem-ne, “oficial” amb els amics de sempre, del poble. I finalment, ahir, 29 de febrer, vam poder ajuntar-nos i celebrar aquesta jubilació que ja va camí dels tres anys.
Ens reunírem 25 amics a la Casa de la Cultura , mitjançant un càtering, vam menjar, beure, riure, recordar, etc. moltíssimes coses d’aquesta “llarga” vida (són ja 62 anys) i que seguisca molt més llarga.
Em sorprengueren amb diversos regals. De nou, moltes gràcies.
I el regal que recull el que han estat i estaran aquests anys viscuts i per viure encara fou el poema “SOLSTICI” de Miquel Martí i Pol:
Solstici
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
Miquel Martí i Pol
PD: La imatge és de https://www.josepcarrizo.com/solstici-de-miquel-marti-i-pol/
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!