Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
11 de maig de 2012
0 comentaris
“Ceguesa col.lectiva”, article de Sílvia R. Hernàndez (publicat al seu blog LUGARES COMUNES)
“De la mateixa manera que l’existència sense preguntes ens condemna a l’absència de respostes, l’absència de mirada (que no de vista) ens condemna a la ceguesa.
Ens agrade o no, estem cecs. Ignore quins mecanismes han portat al nostre cervell a no processar la realitat que s’obre davant dels nostres ulls, però somie que els mecanismes fallen i comence a fer-nos mal tant la vida que hem creat que no ens quede més opció que canviar-la.
Els murs de la vergonya són la màxima expressió de la ceguesa humana. Tancar persones, encara que la presó siga gegant, no deixa de ser il · legal. Però com (paradoxalment) és el poder establert qui els dreça, això de la legalitat acaba sent pura quimera.
Hi ha diversos murs aixecats en nom de la seguretat que no són més que elements de pressió, repressió, venjança, domini i, sobretot, vergonya.Cisjordània, Ceuta, Nicòsia, Estats Units, Corea, Melilla …. I així fins a catorze.
Murs que separen alguna cosa més que territoris i que neguen, només per estar aixecats, un dret fonamental de les persones. Les sentència a la pobresa, a la marginació i fins i tot a la mort.
Com Saramago en el seu Assaig sobre la ceguesa, els convide a obrir els ulls. Desconec la manera d’aturar tanta barbàrie, però em sembla que girar la cara per no veure, o mirar sense veure res, no posa remei. També va ser Saramago el que va dir que “ara per ara hi ha dues superpotències al món, una és Estats Units i l’altra ets tu.“
El poder, aquest ens al qual dotem de vida pròpia, no és més que un conjunt de persones, no són éssers extraordinaris i no podem regalar aquesta grandesa deixant que seguesquen prenent decisions, emparats en una llei que ells mateixos dicten, que tracten les persones com a animals de ramat, tancant-les en la seva pròpia terra.
Ells estan cecs perquè el mur no els deixa veure què hi ha a l’altra banda, quina és la nostra excusa per seguir ancorats en la ceguesa col · lectiva?” PD: La traducció és meua.
Comparteix això:
Relacionats
DIA DE DOLOR
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!