Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
19 de setembre de 2009
2 comentaris
CASTELLÓ DE RUGAT
Municipi situat al vessat nord de la serra del Benicadell. La superfície del terme té un relleu desigual. Pel sud penetren les estribacions de la serra del Benicadell, amb les altures més importants del terme: Coll dels Ullastres, amb 585 metres; Penya Blanca, amb 530; i els vessants geodèsics de tercer ordre de l’Algebassó, amb 502 metres; i Sant Antoni, amb 369; la meitat nord és plana, amb algunes elevacions que no sobrepassen els 300 metres. El riu Missena recorre el límit amb el Ràfol de Salem; el barranc de Castelló drena la part nord del terme. La superfície conreada ocupa dos terços, aproximadament, del total del sòl. Al secà predomina el conreu de la vinya, oliveres, ametlers i garroferes; al regadiu es troben arbres fruiters, hortalisses i cereals. La vila està situada al costat del pujol de Sant Antoni, sobre el qual s’alça l’ermita dels Sants Antoni i Bàrbera, de finals del segle XVII. Actualment té uns 2.500 habitants. La parròquia està dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat de la “Vall d’Albaida”.
S’han trobat al terme restes arqueològiques de la primera edat dels Metalls, és a dir, de l’Eneolític. S’ha trobat un soterrament col.lectiu a la Cova del Pany i en altres indrets. Del Bronze Valencià són les restes trobades a la partida de Tabaque i els soterraments a les coves de l’Alt de Muntaner. De l’edat del Bronze, pertanyent a la cultura ibèrica s’han trobat les runes de diversos poblats al tossal de l’Ermita o del Castellet i a les partides del Tossal, de l’època romana apareixen testimonis en diversos punts del terme.
Castelló té el seu origen en un castell àrab, detentat en 1277 per Bernat Calvet, pertanyent a la baronia de la família dels Bellvís, després passà a la família Romeu, fins que en 1499 l’adquirí el duc ded Gandia, pel la qual cosa anomenà Castelló amb l’apel.latiu del Duc, nom que conservà fins 1916, en què se li tornà el primitiu nom de Rugat. S’anomenà també Castelló de les Gerres per la fabricació de grans gerres, que allí es feia, algunes de 200 cànters, destinades principalment per a desar vi.
Pel que fa a l’aspecte eclesiàstic, fou annex de la Pobla del Duc. En l’arranjament parroquial de 1534, s’erigí en parròquia independent amb la doble advocació de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista. En temps de l’Arquebisbe Joan de Ribera constava de 100 cases de moriscos i 12 cases de cristians vells. Fins 1953 tingué com a annex Aielo de Rugat. Avui dfia la titular de la parròquia és l’Assumpció de la Mare de Déu. A més de l’Ermita ja esmentada té una Capella dedicada a la Divina Aurora. S’hi celebren festes a la patrona, la Mare de Déu del Remei, a Sant Antoni Abat, a l’Assumpció, a Sant Roc, a la Divina Aurora i a la Immcaculada Concepció.
Comparteix això:
Relacionats
L’entrevista a l’Abat de Montserrat (2)
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Felicitacions per poder publicar-lo per fi!