Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
20 de juny de 2013
0 comentaris
CASTELLÓ DE LA RIBERA (RIBERA ALTA)
Situat a la comarca de la Ribera Alta, a la confluència dels rius Xúquer i Albaida. El seu terme és totalment pla i tan sols sobresurten unes llomes, a penes imperceptibles, a la part meridional, en els límits amb Llosa de Ranes i Xàtiva. Exceptuant les altures de l’Alterón de la Bateria, amb 255 metres d’altitud, i la Muntanyeta del Castellet, amb151, la resta del terme té una mitjana d’uns 30 a 40 metres d’altura sobre el nivell del mar. La superfície del terreny conreat és del 80 per cent del total del terme, dedicat al regadiu, conreant cítrics agres, hortalisses i dacsa. La industrialització de la població ha ocasionat un notable creixement demogràfic. D’un poquet més d’uns 4.000 habitants que tenia al començament del segle XX, actualment en té uns 7.500. La parròquia té per titular a l’Assumpció de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat dels “Sants Bernat, Maria i Gràcia “.
Al terme s’han trobat vestigis arqueològics corresponents a l’Edat del Bronze, alguns d’ells trobats davall dels fonaments de les ruïnes d’un castell medieval. Castelló de la Ribera té el seu origen en un poblat musulmà que es va lliurar al rei Jaume I en 1242, repartint entre els seus les seues alqueries i heretats. El 3 octubre 1587 el rei Felip II li va concedir la independència de Xàtiva i li va donar el títol de Vila. Repoblat per cristians vells no va tenir cap repercussió en la seua població l’expulsió dels moriscos de 1609. Partidari de la causa austriacista a la guerra de successió en 1708 el rei Felip V de Borbó li va canviar el nom i la va fer dependre de Carcaixent, en 1735 va tornar a aconseguir la seua independència municipal i el nom amb què actualment se’l coneix.
La seva parròquia va ser creada pel Rei Conqueridor, això explica que estiga dedicada al misteri de l’Assumpció de la Mare de Déu. Del 4 maig 1426 és el retaule que va pintar Miquel Alcanyís per la seva església, del qual es conserva només una part. Al segle XV es va edificar el temple parroquial, amb una torre d’estil romànica, que va ser destruït pel terratrèmol de 1748. Es va construir posteriorment l’actual església d’estil barroc, en què, entre les seues capelles laterals, destaca la capella de la Comunió edificada el 1919. Es professa una gran devoció al Crist dels Prodigis i a la Mare de Déu dels Dolors, als quals se’ls celebren les festes patronals. A l’extrem del poble es troba l’ermita de Santa Bàrbara, edificada en 1770.
PD: El text és traducció del full ALELUYA, de l’Arquebisbat de València, per a quan faran servir la llengua del poble, aqueixa que, segons el PP, prové de l’ibèric? I la imatge és de:
http://foto-pacelli.blogspot.com.es/2010/01/templo-villanueva-de-castellon.htmlComparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!