Els Papers de Santa Maria de Nassiu

En declaracions al diari brasiler O Globo, el balsarenyenc, amenaçat de mort per la seva lluita pels menys afavorits, l’elecció de Bergoglio significa “un canvi”. “Per descomptat, el Papa per si sol no és l’Església, sinó que és una responsabilitat de tots”, va comentar Casaldàliga en una entrevista. 
El bisbe balsarenyenc, de 85 anys, va seguir la resolució del conclave per la televisió, i diu que sentia “temor” per l’elecció d’un papa més conservador. Durant el pontificat de Joan Pau II, Casaldàliga va ser represaliat pel seu pensament progressista. Ara, espera que el papa Francesc adopti “mesures importants”.
Casaldàliga elogia la “senzillesa” del successor de Benet XVI, el seu esperit evangelitzador i el simbolisme del gest d’inclinar-se davant del poble en donar-se a conèixer a la plaça de Sant Pere de Roma. “És un estil diferent”, va dir Casaldàliga. Amb tot, el bisbe emèrit de Sao Félix do Araguaia també va recordar que encara cueja l'”època fosca” de l’Església durant la dictadura argentina.
Casaldàliga es mostra esperançat amb els canvis a la cúria romana, que defensi una església dedicada als pobres, la solidaritat en defensa dels drets humans i els pobles indígenes.

El Papa esmenta Casaldàliga
El nom de Casaldàliga va ser citat ahir pel papa Francesc durant una audiència que va concedir al Premi Nobel per la pau del 1980, Adolfo Pérez Esquivel. A la sortida, Esquivel va explicar que va parlar amb el primer Papa llatinoamericà dels drets humans i que Francesc va dir “amb molta claredat” que cal “buscar la veritat, la justícia i la reparació”, i va esmentar diversos màrtirs, no només de l’Amèrica Llatina, sinó de tot el món. Van parlar -va explicar Esquivel- que “els màrtirs són llavor de vida, van donar la seva vida per donar vida vivint l’Evangeli, i va esmentar, entre “els profetes”, els teòlegs de l’alliberament Pere Casaldàliga, a més del bisbe d’Equador Leónidas Proaño, el bisbe brasiler Hélder Càmera i el salvadoreny Óscar Romero.
En declaracions als mitjans, Esquivel va assegurar que durant la dictadura argentina el papa Francesc va portar a terme “una diplomàcia silenciosa” i que va demanar “per desapareguts, per pobres, per la situació dels drets humans, però els militars després tenien les seves polítiques”. Esquivel va reiterar que Bergoglio no va ser còmplice dels repressors, tampoc no va ser un pastor “que va estar al front” en la lluita contra la dictadura, però que va fer una tasca “diplomàtica silenciosa” de demanar pels desapareguts, pels presos. 
“Primer, Francesc ha de comprendre on és”, va dir Esquivel, que va sostenir que el que més preocupa al Papa “és la situació de pobresa, de fam, de marginació. El nom de Francesc és tot un programa de vida”. “Crec que el Papa pot fer coses -va referir-, perquè a diferència d’altres papes és pastor, però cal ajudar-lo. Ha de tenir equips d’acció molt clars per a l’acció pastoral en el món”. Per al premi Nobel de la pau, el papa Francesc “sol no pot avançar, se li ha de donar suport amb la comunitat base i el treball de les esglésies de cada país”. 
Segons recollia ahir el diari El País, representants de la teologia de l’alliberament han celebrat l’arribada de Francesc. Com el brasiler Leonardo Boff, que va recordar a Der Spiegel que fa només uns mesos Bergoglio va aprovar l’adopció d’un nen per part d’una parella homosexual.