Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

18 de novembre de 2010
0 comentaris

CARTA OBERTA AL SENYOR RATZINGER, de Maite Garcia Fochs

     L’amiga Maite Garcia Focs, catedràtica de Filosofia i membre de l‘Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes em fa arribar per correu aquesta carta a Benet XVI arran de la visita que féu a Barcelona, carta penjada al web de l’Associació, al bloc d’Ignacio Escolar i que jo també us penge al meu bloc.  

 CARTA OBERTA AL SENYOR RATZINGER 


Potser us estranyarà, distingit senyor, que ens adrecem a vós bo i fent servir un tractament civil al qual, ben segur, no esteu acostumat. Tanmateix, és prou evident que no heu estat ben bé un pare per als nostres fills i filles ni per a nosaltres, per la qual cosa no us ha d’estranyar que no us n’atorguem el tractament. Sabem molt bé què és un pare, senyor Ratzinger, perquè nosaltres en som de joves homosexuals –també d’heterosexuals-, la qual cosa vol dir que, molt altrament que vós, sempre hem estat incondicionalment al costat de les nostres criatures, i en particular de les que més ho necessiten, i mai hem pensat que els nostres fills heterosexuals tinguin més drets que els nostres fills homosexuals. 

 Coneixent el vostre discurs, ja sabem que la condemna que sens dubte fareu dels nostres fills vindrà emmascarada, com sempre, per les expressions llagoteres que afirmen que us els estimeu, però que, això no obstant, no els podeu reconèixer el dret a viure amb qui estimen perquè no poden casar-se ni formar una família -de la qual us en reserveu en exclusiva el concepte i fins i tot la definició-; maldareu per desautoritzar les lleis legítimes d’un parlament democràtic (per cert, vós no heu estat elegit democràticament, i ja sabeu que “Vox populi, vox Dei”). De fet, veniu al nostre país justament quan és a punt de votar, la qual cosa ens podria portar a preguntar-nos si la vostra visita ha estat una casualitat. Direu, també, que tot i que us estimeu tant els nostres fills i filles, no podeu fer altra cosa que defensar la que sempre ha estat la doctrina de l’Església… 

 Doncs no, senyor Ratzinger, no! Ni l’una cosa ni l’altra: ni és cert que estimeu els nostres fills, ni és cert que la negació dels drets de les persones homosexuals sigui una tradició sempiterna de l’Església (dit sigui de passada, que, del cristianisme, no ho és en absolut). 

 La primera premissa –la de l’amor envers els nostres fills, volem dir- és tan fàcil de rebatre, que gairebé fa una mica de vergonya posar-s’hi: no ens hi allargarem, doncs; n’hi ha prou amb dir que deveu parlar del mateix amor que un antecessor vostre deia que tenia pels jueus, alhora que es negava a excomunicar Hitler, o del que mostraven els inquisidors envers els pobres reus mentre els cremaven de viu en viu tot dient-los en sentir-ne els crits: “A mi em fa més mal que a tu”… No, senyor Ratzinger, gràcies: d’amors com aquests, no 
en volem; ni per als nostres fills ni per a ningú. 

 Més difícil, per la manipulació i ocultació que heu fet, és rebatre la segona premissa del vostre argument, la que afirma que dieu el que dieu, no pas per manca d’amor,sinó perquè deveu fidelitat als principis inalterables de l’Església: més difícil de rebatre, sí, però no pas impossible; perquè resulta que l’Església Catòlica ha beneït, en èpoques passades, la unió de persones homosexuals en una cerimònia que se’n deia “adelfia” i que fins i tot les ha canonitzades, en algunes ocasions, per parelles; i tot i que heu procurat molt bé que el fet no fos conegut, és prou documentat per ser demostrat: o és que no us recordeu de Sant Sergi i de Sant Bacus i de Santa Perpetua i de Santa Felicitat, per posar un exemple de cada gènere? 

 D’altra banda, tampoc els evangelis canònics us autoritzen gens per erigir-vos en campió universal de l’homofòbia. De fet, en cap dels quatre es condemna l’homosexualitat, i, tot i que hi ha, en efecte, una petita referència negativa en una epístola, és fàcil, pel context, veure que el que pretén en realitat l’apòstol és desmarcar-se dels grecs per fer-se simpàtic als de casa: el text diu “que ho practiquen els grecs”, ja que aquests admetien els drets de les persones homosexuals; no és en va que als grecs els devem les fites més pregones de 
la cultura occidental, inclosa la democràcia. 

 Haurem de preguntar-nos, arribats a aquest punt, en què fonamenteu la condemna implacable que feu dels nostres fills i filles, vist, com acabem de veure, que no és ni en l’amor, ni en la tradició sempiterna de l’església, ni en les paraules de Jesucrist. Podria ser en la moral? Per l’amo de Déu, senyor Ratzinger –i no és una frase- voleu dir que la vostra església és en el seu millor moment per pontificar sobre moral sexual? 

 Fet i fet, creiem haver arribat a una conclusió sobre les vostres autèntiques motivacions: ens n’heu donat molt bé la pista, cal reconèixer-ho, perquè resulta que també anatematitzeu totes les relacions afectives, en general, quan no són estrictament -i nosaltres afegiríem que “animalment”- reproductives. Tot el que fa referència a l’amor us fa por, senyor Ratzinger: només esteu interessat en la reproducció, i això us delata. Heu vingut a defensar un únic model de família i a condemnar tots els altres perquè esteu, com sempre, al costat dels poderosos, dels que necessiten carn de canó o mà d’obra barata: soldats i assalariats precaris. Amb nosaltres no hi compteu, senyor Ratzinger: nosaltres, que som pares i mares, volem que els nostres fills i filles, tan si són heterosexuals com si són homosexuals –que de tots en tenim- siguin un fi en si mateixos, visquin la plenitud de la seva dignitat humana , no estiguin subordinats als interessos d’altres i aconsegueixin la felicitat en un entorn d’igualtat de drets i deures. 

 Per tot això, distingit senyor, vós no sou el nostre pare ni, per descomptat, el dels nostres fills. Veniu a Barcelona quan us plagui: és una ciutat preciosa; però no hi veniu a atiar l’odi contra aquells qui més estimem. Passegeu per la ciutat, respireu-ne les sentors, assaboriu-ne la gastronomia, gaudiu-ne l’art, l’alegria, la bonhomia de la gent… I deixeu en pau, si us plau, els nostres fills i filles, que al cap i a la fi no us han fet cap mal, com no en fan a ningú. 

 Atentament. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.