Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

27 de maig de 2013
0 comentaris

Carme Miquel, La mel i la fel

Editat per Tànde, edicions, és un dels llibres que he pogut llegir aquests dies. Dins de la col.lecció VALÈNCIES, es tracta de la visió de la vida des del cim del Cap Gros, d’unes històries personals que Miquel situa en la comarca de la Marina Alta, a final del segle XIX. Les protagonistes de les històries són mare i filla, i vénen a representar un cant a la vida. És un relat ple d’emocions, de rivalitats i de lluita per la supervivència en aquella època una miqueta ja llunyana. 

Hi ha constantment el paisatge de la Marina, amb el Montgó com un personatge més de la història. I pel que fa al llenguatge, és una combinació de la rica parla popular de la zona i la prosa poètica de l’autora. Una novel.la, o conjunt d’històries, que paga la pena de llegir.

De Carme Miquel no cal dir massa perquè és molt coneguda tant per les seues col.laboracions a Levante-EMV com les seues obres.  A més té pagina web a la xarxa. Sobre la novel.la podem llegir a la seua pàgina web:

 

La mel i la fel

Tàndem (2005)

Novel·la que barreja de manera equilibrada el realisme social i l’imaginari màgic valencià. A partir de les històries personals de les dues protagonistes, mare i filla, la narració planteja un món dual en molts aspectes: món de dones i món d’homes; món de rics i món de pobres; món de religions i morals repressives i món de natura i morals naturals.

Les experiències vitals de les protagonistes, situades a les acaballes del segle XIX, constitueixen un cant a la vida i són els eixos centrals que ens mostra un món d’emocions, de rivalitats i de lluita per la supervivència, expressades des de la quotidionitat dels quefers i els costums d’un poble. Com a escenari que els sosté, hi trobarem el paisatge de la Marina Alta amb l’omnipresència del Montgó. Aquest fet confereix dues característiques a l’obra: la lituraturització del paisatge i la personificació de la muntanya que en la narració esdevé una mena d’oracle o deu protector.

La història central de les dues protagonistes, els seus amors respectius, les complicacions que se’ls presenten al llarg del seu viure, les seues estratagemes… donen pas a les vivències d’un món de dones amb complicitats sòlides i a tot un seguit de personatges, cadascú amb la seua història singular, que al llarg de la narració van deixant empremptes diverses i colpidores.

El llenguatge de la novel·la, molt àgil, que combina la rica parla popular de la zona i la prosa poètica, és un element més que contribueix a gaudir amb la lectura de “La mel i la fel”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.