Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
24 d'octubre de 2009
5 comentaris
Carlos Ríos, escriptor i agredit per homosexual
Dimarts podíem llegir a Levante-EMV la notícia que l’escriptor Carlos Ríos havia denunciat una altra agressió homòfoba. Ací teniu la informació. L’autor de la novel.la “El hogar de los secretos”, presentada a la darrera Fira del Llibre d’Alacant, és el quart llibre i s’hi relata la història d’amor entre un home espanyol i un de marroquí. A més a més, l’autor no amaga la seua condició homosexual i afirma que l’obra conté en part la seua vida. Aquesta és encara l’any 2009 la realitat de moltes persones que solament estimen persones del seu mateix sexe. I és que no ens poden estranyar gens aquests fets si tenim en compte que, encara ara i ací, el dèficit democràtic a les escoles és tant que, al carrer, han de passar fets com aquest. Si no eduquem en la tolerància (i cada vegada ho tenim més difícil, i molt més al PV amb la situació de “corrupció” general de què “gaudim”… i com si ploguera) aquestes coses (i de més greus) seguiran passant.
Podeu llegir l’article de Voro Torrijos i Tàrrega, professor de l’IES Carles Salvador d’Aldaida, “Dèficit democràtic a les escoles”. I també us farà molt de bé l’article de Miguel de la Guardia, catedràtic de Química Analítica de la UV-EG, “Dos frases mágicas”.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…per què augmenten els atacs xenòfobs, homòfobs,…? …la crisi?… tal vegada la crisi siga l’excusa per promoure l’odi sense mesura cap als altres, els diferents…? Tothom som diferents!!! …i deuríem ser iguals en allò referit a drets i obligacions, responsabilitats.
La veritat és que no hi veig la relació entre una agressió homòfoba i el suposat dèficit democràtic a l’ensenyament. De fet als instituts la major part del professorat i la totalitat de l’estructura burocràtica està més preocupat en combatre l’homofòbia, el sexisme, el racisme i la xenofòbia que en ensenyar matemàtiques o valencià. No entre a jutjar si això és bo o dolent però és així. Altrament, l’article de Voro, dit siga amb tot el carinyo, sembla tret d’algun butlletí d’ensenyament (?) llibertari dels anys setanta i és que aquestes postures tenen el seu llímit en aquesta realitat: què han de dicidir els xiquets si no poden ni tant sols decidir sobre la voluntarietat de l’ensenyament secundari? Una altra cosa (i perdoneu la meua tendència a la reductio ad absurdum) si els estudiants poden participar democràticament inclús als curricula, això implica que hem de compartir el sou amb ells? A això jo no hi jugue. En fi: és admirable la capacitat per a relacionar la violència d’uns quants descervellats amb la corrupció dels polítics, l’educació i tota la pesca.