Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

16 d'octubre de 2010
0 comentaris

CARLOS OSORO 1 -RITA BARBERÀ O

     Ahir poguérem llegir l’article “El Te Deum” de Josep Lluís Doménech publicat a Levante-EMV, article en què (i cite textualment) deia el que segueix:

“Però, i en això estava el final de la reflexió, ¿Què en pensa l´arquebisbe de València i els bisbes? La sorpresa, i volguérem que fóra la resposta a l´interrogant, vingué quan el Te Deum de la catedral es va cantar i resar absolutament tot en valencià. Monsenyor Carlos Osoro ho va fer tot en valencià. ¿És un dels nostres? Sembla que la seua actitud en esta i en unes altres ocasions és favorable al valencià. 


Moltes gràcies, monsenyor. Faça vosté cas a les exhortacions del Vaticà II, a allò que la seua consciència sembla dictar-li i a les nostres peticions. Una passa més és clara: Aprovar els textos litúrgics. Gràcies, enhorabona i endavant.”  

     Si voleu llegir-lo el teniu a continuació. I evidentment el passat 9 d’Octubre Carlos Osoro guanyà Rita Barberà. Gràcies, monsenyor!

 


Si El te deum

Josep Lluís Doménech

 05:30  

 

El passat 9 d´Octubre fou un dia de sorpreses. I no em referisc al fet que el president de la Generalitat, Francisco Camps, fera el seu discurs en valencià, per a satisfacció de molts, indiferència d´alguns i rebuig per part de molt pocs. Això ja s´esperava, perquè el Molt Honorable President sol fer-ho cada any quan se celebra l´efemèride de la conquesta de la ciutat de València i dia de la Comunitat Valenciana. De qualsevol manera no li volem llevar mèrit i l´animem a què continue fent-ho així. 
L´agradable sorpresa vingué d´una altra banda. A primera hora del matí havíem llegit en Levante-EMV dos extraordinaris articles sobre el valencià i l´església que anaven firmats per Honori Pasqual («L´Església, si no és valenciana, què serà?»), membre del grup de rectors del dissabte, i de Josep Miquel Bausset («No volem fer política»), monjo de Montserrat, i, a banda de despertar- nos la curiositat, ens havien fet reflexionar, una vegada més, al voltant de la situació de la llengua pròpia del País Valencià en l´església. 
A més d´arribar a la conclusió, una vegada més, que la seua presència és escassa, que la situació està molt malament, també el lector arribava a la conclusió que si s´emprara el valencià en litúrgia passaria igualment a la resposta al discurs en valencià del president: molts ho acceptarien ara per ara, alguns mostrarien la seua indiferència, mentre que molt pocs expressarien el seu desacord. 
Però, i en això estava el final de la reflexió, ¿Què en pensa l´arquebisbe de València i els bisbes? La sorpresa, i volguérem que fóra la resposta a l´interrogant, vingué quan el Te Deum de la catedral es va cantar i resar absolutament tot en valencià. Monsenyor Carlos Osoro ho va fer tot en valencià. ¿És un dels nostres? Sembla que la seua actitud en esta i en unes altres ocasions és favorable al valencià. 
Moltes gràcies, monsenyor. Faça vosté cas a les exhortacions del Vaticà II, a allò que la seua consciència sembla dictar-li i a les nostres peticions. Una passa més és clara: Aprovar els textos litúrgics. Gràcies, enhorabona i endavant. 

jl.dome@ono.com


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.