Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

9 de maig de 2009
3 comentaris

CARLET

Sant Gerenci, Naciancé i Pacomi

Dia d’Europa

Plantada del Xop al Palomar

Municipi situat a la Ribera Alta, en la zona de contacte entre els tossals de Matamon i la planura al.luvial del riu Magre. La superfície del terme és plana en la seua major part, i penetren per l’oest els contraforts de Matamon, sense sobrepassar a penes els 250 metres d’alçària. El riu Magre travessa el terme de nord-oest a sud-oest; drenen també el terme el riu Sec o barranc de Montortal i la rambla de la Parra. Té estació del ferrocarril metropolità de València- Castelló de la Ribera.
 

Durant aquesta darrera centúria ha experimentat un notable increment la població pel corrent immigratori davant l’oferta de llocs de treball que s’han creat per les indústries que darrerament s’han establert en la població. La ciutat es troba a la dreta del riu Magre. La seua urbanització mostra una població progressiva amb base econòmica important. Actualment té més de 15.000 habitants. La parròquia matriu està dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu. El 29 de desembre de 1953 es va crear la parròquia de Sant Josep per tal d’atendre l’eixample de la població. 
 
Es troben al terme restes arqueològiques de l’època romana: les d’una possible vila rústica a la partida de Fornals; en el Pedregalet, entre la carretera de Catadau i l’ermita de Sant Bernat s’han trobat les restes d’un mur i paviment romà. Era una alqueria musulmana de certa importància, que el rei Jaume I, tenint encara assetjada la ciutat de València, el 5 de juny de 1238, donà a Pere de Montagut, que era germà del bisbe de Saragossa. El Bisbe i Capítol de València li donaren el terç del delme que per dret els corresponia. El senyoriu per matrimoni passà als Vilanova; el 23 d’agost de 1375 es tranferí a Gonçal de Castellví, l’hereu del qual Jordi de Castellví rebé el títol de comte en ser elevat a comtat el senyoriu en 1604.
 
La parròquia de Carlet data de la Reconquesta. El seu rector assistia als sínodes diocesans al segle XIV. En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera es va ampliar l’església, per part de l’altar, perquè poguera assistir tot el veïnat. Tingué com annex Benimodo fins 1535, que passà a constituir-se com a rectoria de moriscos. En el segle XVIII s’edificà el temple parroquial, espaiós i ben construït, d’una sola nau, molt elevada, sense creuer ni cúpula, amb sis capelles a cada costat i entre elles pilastres estriades d’ordre corinti; l’altar major era d’estil xurrigueresc. Destruït totalment a la guerra de 1936, es tornà a edificar amb tota magnificència i s’inaugurà en 1954. 
 
PD: Agraesc l’ajuda d’ALlCh, de l’ALELUYA. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Això és una mentida nacionalista dels españols. Alerta amb eixes petites dosis de   l’Alela-iaios!

    Una abraçada cordial, ÀNGEL

  2. El País Valencià és d’orige àrab fins l’arribada de Jaume I. Abans no existia i l’època abans l’instauració de la religió mussulmana per part d’una minoria àrab no existeix.

    Quan tots sabem que l’únic que va voler fer Jaume I al País Valencià va ser retornar-la al cristianisme i deslliurar-la dels mussulmans.

    Si els fills de puta volaren, no tindriem dret d’existir al País Valencià. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.