La Mare de Déu del Lledó i Santa Aracel.li
La Santa Creu a Bocairent i Festa de la Puríssima a Montitxelvo
Municipi situat al marge esquerre del riu Palància, en la seua desembocadura. Està completamenmt envoltat pel terme de Sagunt, excepte per l’est, on limita amb la mar Mediterrània. La superfície del terme és totalment plana. El riu Palància circula per tot el seu límit sud. Un eixint d’arena a la part esquerra de la desembocadura del riu, forma l’anomenat cap de Canet, on s’instl.là en 1904 un far sobre una torre de 30 metres d’alçària i base octogonal, amb llum blanca que assoleix un radi de 25 milles. El poble està situat a la distància d’un quilòmetre i mig de la costa. Actualment té 4.500 habitants. La parròquia està dedicada a l’Apòstol Sant Pere i pertany a l’Arxiprestat del Port-Sagunt.
A l’època romana la història de Canet d’En Berenguer estigué unida a Sagunt, de la qual les úniques restes que es conserven són dues làpides amb una inscripció llatina. Va ser una alqueria musulmana, que el rei Jaume I donà als religiosos del monestior del Puig. Al segle XIV passa a propietat de Francesc Berenguer, qui s’establí amb tota la seua família i servitud, i hi construí la seua residència habitual. Al segle XVI era el seu senyor Joan Valterra Blanes de Berenguer, constava de 45 cases de cristians vells i estava emmmurallat, hi tenia el seu allotjament una de les cinc companyies de cavalleres que guardaven la costa dels atacas dels pirates berberiscos. Es conserva el palau del baró, construït els segles XVII-XVIII i restaurat en el XIX pels comtes de l’Alcúdia. Amb ocasió de la instal.lació dels Alts Forns al Port de Sagunt es construí un moll en el sue litoral per al embarcament del mineral d’Ojos Negros.
La primtiva església va ser erigida per ordre del bisbe de València, Raymond de Gastón, el 17 de gener de 1316. En 1420 el bisbe Hug de Lupià i Bajés fundà un benefici perquè un sacerdot prestara la seua atenció pastoral a la població, i la institució i atorgament de la qual s’havia de fer mitjançant la provisió de la cúria diocesana. L’actual temple parroquial s’edificà entre 1747 i 1762, sobre l’altre que es construí en 1316, és d’estil greco-romà i el seu altar de fusta, sense pintar, de notable factura. Són molt notables les pintures que posseeix, que recorden Evarist Muñoz i l’escola de Joan de Joanes. A la capella de la Comunió té un llenç de la Sagrada Família, de Jerònim Jacint Espinosa. Allí es venera la Mare de Déu de Gràcia, taula bizantina, a la qual s’invoca amb el nom de la Mare de Déu de les Febres. La imatge de la Mare de Déu es mostra en posició presumiblement sedent i el Xiquet Jesús sosté en la mà esquerra un pergamí,. Com a ambaixador del rei d’Espanya davant el papa Lleó X, Jerònim Vich la rebé com a regal de l’esmentat pontífex, que en 1520 la va donar a aquesta parròquia. L’advocació amb què se la venera va ser triada per l’aleshores pàrroc de la població seguint a la que es venerava amb idèntic títol al Vaticà. S’hi celebren festes en el seu honor el 8 de setembre.
PD: Les dades per a l’apunt són extretes del full ALELUYA
La foto més que de Canet, sembla Montcada de l’Horta.